Cursa Cerdanyola 2008

El matí pintava genial, no feia gaire calda, en Juan em recollia i no queien Gotes que era el que més em preocupava (ja que era la primera de muntanya i si a sobre plovent ... hauria sigut la bomba)...

Arribem doreta (a les 8.30), temps suficient per recollir dorsal, fer la foto al costat dels correcats (de vista en coneixo alguns, espero que poc a poc vagi coneixent al personal), deixem les bosses al vestuari i au... cap a la sortida s'ha dit (previ escalfament)...

Tret de sortida, i la meva intenció es prendrem'ho amb molta molta calma, anem tirant (no per pista si no pel mig del poble)... deu meu la gent s'ha tornat boja, mai havia vist tanta gent fent retallades... però de les bones bones... en els 4 primers km hi havia gent que en devia haver retallat 6.. .collooooo...
Tot i veure això, vaig a la meva bola seguint el camí correcte (jijiji), el km 1 no el vaig veure, pero el 2 si, varem passar amb 9.32 (4.45'/km), no anava malament, pensaba que anava molt més fluix, això m'anima a seguir ritme, els retalladors continuent fent de les seves, alguns vehicles estaven enmig de la via per on corriem i aqui anavem esquivant tal com podiem.... fins aqui anavem amb en Ferran, ....
passem el km 4 (just a l'inici de passar d'asfalt a terra) el km 3 l'havia tornat a perdre, 9.56 (5'/km), les primeres pujadetes ja es notaven... a partir d'aqui es un puja primer baixa després, deixo en Ferran que tiri, pensant que intentaria pillar-lo a la baixada (fent una baixada una mica salvatge), el cami es fantastic, hi ha les nenes del avituallament (són un encant i animen un munt mentre passem, eren molt molt jovenetes, però ja veureu perque dic que eren un encant), prenc l'aigua i m'enganxo a un correcat que em passa (Davidgi) el seu ritme es prou bó (km 5.- 5.27), em trec els cascs de la música, i em presento (jajaja kina manera de fer amics), suposo que va al.lucianr una mica.. pero varem estar xerrant uns minutets, mentre feiem el km 6 (en 6.06).. pasem el 6 i deu el 7... feia costa amunt amunt.... els ultims 200 m els decideixo fer caminant, pero quan en porto uns 100, veig que ja estem en el punt més dalt (m'havia passat tot deu)...
Agafo un altre aigua (avituallament 2), i comença la baixada (el km 7 el vaig fer en 7.06), em deixo anar força, pero frenant-me perque veia que el cami no era perfecte (era molt irregular i s'havia d'anar amb compte on posaves els peus).. aixo de deixar-se caure durants 2 km es genialllll..... (km 8 .- 4.26 / km 9.- 4.46 -- el primer casi sense esforç el segon hi havia un parell de pujades),

i arriba el km 10, allà tornavem a passar per el primer avituallment, i anava corrent amb la musica a tot drap (com sempre) i veig que devant meu (uns 10 metres devant) un "company" comença a fer S de mala manera, em vaig parar per veure com estava, i deu meu, no reaccionava, el varem sentar a l'ombra, no s'aguantava (hi havia un amic seu), primer em vaig possar nervios (sort RODRI del curs de Rescue), convulsions // blanc, jo acollonit, vaig mirar el pols, tot OK. Les nenes de l'avituallament ens varen ajudar portant-nos aigua, sucre, carmels, i trucant a l'ambulancia.... al cap de 5 min va vindre un guardia urbano amb moto, el noi començava a reaccionar una mica més (estava també jo més tranquil), el varem fer mig vomitar, i a partir de llavors com a minim ja contestava... (buffff millor millor)... l'ambulancia va trigar 17 minuts de retllotge (sort que al final estava ja tot millor, si no se nos muere allí) - pel que vaig escoltar després van haver-hi 3 accidents importants (contant el del company), un dels quals va ser qeu un corredor va caure precipici avall... (kin ensurt)
Arriba l'ambulancia i decideixo marxar, arrenco passo el km 10 i el temps marca 20' (jajajajaja el pitjor km de la meva vida), segueixo fent una baixada bestia, tenia les cames molt bé (clar de tanta estona parat), i el km 11 cau en 4.09', despres entrem en un puja-baixa i un plà per una solana important (5.35'), el seguent km també era planer però amb molt de sol (5.28'), i al final una pujada brutal de uns 600 m fins a la meta... collo com costava .. 3.50

Total 1.23'31''

I sensació rara després de l'ensurt que em vaig endur amb el colega (però molt content per haver-m'hi quedat i ajudat fins que arribava l'ambulancia)..

Pre - Cursa Muntanya Cerdanyola 2008

Bones a tothom, poso una descripció detallada feta per en Dani Pons a Corredors.cat del que estic a punt de anar a fer..

Sortida de Cerdanyola. Aquest primer tram és per asfalt, son gairebé dos kilometres, primer es dona una petita volta pel poble i de la sortida fins al començament de LA pujada hi han uns 600 metres de una baixada molt maca, guardeu forces que us convindran i molt.

LA pujada:
Comença potser una mica abans del kilometre dos, ja ho veureu, quan deixem l'asfalt per començar a pujar per un camí molt ample que entra dins els parc de Collserola. Aquesta primera pujada ja ens indicarà una mica el to, en total puja 4,4 kilometres, per tant, paciència que encara us queda un bon troç. Hi ha alguna petita zona de fals pla i és la part més assequible de la pujada. Cap el kilometre 3,5 girem a la dreta deixant el camí ample i comença el segon tram de la pujada, per camins estrets a on ja a la primera rampa tenim uns 200 metres de desnivell molt fort. És un tram molt i molt maco, en que hi ha algun descanset, tot per camins molt estrets, fins i tot hem d'anar en fila india sense poder adelantar en algun punt determinat. Quan hem recuperat una mica d'alè de la primera grimpada girem a l'esquerra i per un camí una mica desigual tenim una rampa curta i dura que comença a carregar les cames, passat aquest petit "repetxonet" tenim un regal en forma de 100 metres amb una fortissima olor a eucaliptus en que podrem agafar aire pel que ens vindrà a continuació.
Aproximadament al kilometre 5,5 deixem el caminet estret i tornem a la pista gran, pensarem, ja s'ha acabat el més dur... error!! Ara comença el tercer tram i el més dur de tots. Comencem a pujar en ziga-zagues durant un kilometre o més, sense cap descans i una pujada dura i continuada... i sense cap sombra... Però no patiu, ja estem a dalt de tot.
Arribem al top cap el kilometre 6,5 o 7. Ho veureu clar, abandonem la pista on estavem i girem a mà esquerra, passada una cadena i comença

LA baixada:
Té un primer tram per camins amples i molt, molt ràpida, aquí es pot còrrer de valent. El camí ample a poc a poc es va transformant en un camí més estret i una mica més tècnic. Aquí els patosos com jo patirem una mica Potser el tram més ample té un kilometre i l'estret un altre kilometre, com a molt, potser 1,5 km entre els dos.
El segon tram es per mi el troç més ràpid de la cursa, baixem per un camí molt i molt ample amb una suau baixada on es pot anar a un ritme espectacular. Aquí tenim una petita pujada al bell mig de la baixada, però res, 50 metres. Arribem un punt que girem a ma dreta, gairebé fent un revol de 180 graus, a on ens posem per un camí més estret que ens durà a l'"infern".
Cap el kilometre 9 tornem a un camí més ample en que hi han un parell de pujades sobtades que ens poden deixar les cames tremolant, aquest tram és un pèl trencacames. Ara arribem al km10 o el començament de l'"infern".

L'infern:
Passat el km10,5 comença l'infern, dit així perquè ja no tindrem ni una sombra fins al final i si és un dia que piqui el sol només pensarem en la piscina. El recorregut ara es totalment pla i primer passem per un prat molt bonic i anirem a buscar el riu, el qual el passem per unes pedres, tingueu compte per on trepitjeu, no anéssiu a para al riu. Km12, ara estem paral.lel al riu amb un fals pla, però aquest troç puja, i es farà especialment dur pel que portem a sobre, ja em direu si l'heu notat llarg o no... Un kilometre després km13, abandonem el camí del riu, girem a mà dreta i "només" ens quedaran 600 metres per arribar, però... ara bé la traca final, son en asfalt però en pujada, i una pujada que aquestes altures podem suar la cansalada. Segur que arribem amb les pulsacions a reventar.

Cursa de l'alba - Teixidor's POWER

Els cracks del Cruixpa, m'han fet arribar una foto de com estaven abans de començar la cursa de l'Alba aquest diumenge passat....

Com son uns cracks, la van fer en 2 hores i 36 minuts (tots dos juntets)

FELICITATS COMPANYS.....

No envien foto del final, ja que no s'atreveixen perque les cares debien ser tot un poema.