Baixada del Renaixement - post

Senzillament la millor travessa que he fet fins ara.... simplement increible... han sigut 2h16'14'' de moltes emocions dificils de resumir..

Arribem doreta per agafar el dorsal i poguer anar al lavabo a fer les últimes necesitats... allí ja vam veure moltissima gent (sobretot nedadors), decidim amb en Jordi de anar plegats durant tota l'estona (pobreee m'ha d'esperar segur penso)...

Un cop deixats tots els "trastus" en la bossa d'escombraries que em donen, anem direcció a la sortida, ens tirem a l'aigua, jo amb un fastic de la ostia, pensant que m'enfonsaria en el fang... però oohhhh sorpresa, res de fang.. aigua prou neta, amb algues però neta neta.... em foto content.. m'acabo d'equipar bé i anem a la linia de sortida i PUM....

botzina i vinga ... comencem remant poc a poc (els dos gels el porto en el banyador petit negre que duc), no em vull agobiar massa ja que la tirada es llarga, la gent ens va passant tot i així intento concentrarme i anar fent, anar baixant i palejant sense morir-me... veig que el Jordi facilment s'escapa cada 5 minuts m'ha d'esperar (vaig lent.. diossss"!!!!!!!!!!), les algues s'enganxen al cos, al banyador, al principi m'agobio força per aquest tema, però després ja es normal i m'acostumo...
Hi ha trams durant la primera hora, relament molt rapids (crec que anavem a uns 10km/h), la corrent es forta i anem cagant llets... quan portem 50' parem un moment i ens prenem el primer gel, les canoes que portem al voltant ens ofereixen aigua o isostar (gracies gent)... i a partir d'aquest primer gel, tot canvia, el ritme el puc portar amb molta tranquilitat, ara soc jo qui en la major part del circuit vaig per devant, penso que en JOrdi va cascat (després em diu que he sigut jo qui a augmentat el ritme i no pas ell qui l'ha baixat).. vaig molt bé, em trobo comode, els kms van passant i la velocitat es correcte, anem passant a algun que altre nedador, i sempre em plantejo enxampar el nedador de devant...
Quan portem 1h45' i ens diuen que encara ens queda una hora (no m'ho crec) ens prenem el segon gel, els braços ja comencen a afluixar uan mica.. pero em veig fort.. el jordi va demant quan queda... i just després de un revol, ja veiem TORTOSA.... kina imatge més guapa... es veia la catedral, la estatua i els 3 ponts... l'objectiu ja es arribar.. els braços em comencen a pesar molt.. i a mesura que anem pasant els ponts cada cop estic cansat.. molt cansat... em trobo de cop i volta com si m'haguessin fotut una tunda important... em costa sortir de la corrent quan vull (abans no havia sigut així)... em costa palejar... però veig l'arribada tan aprop que no puc parar... en separem una mica d'en Jordi, ell torna a anar prou bé.... bufff...

al final costa molt però arribo, han sigut 15.700m en 2h16'14''... trams motl ràpids i jo molt pero que molt content.... que bé.. ho hem conseguit.. segona salvatjada del any conseguida... ara a per la tercera (Marnatón Cap de Creus al setembre) i la quarta i última (Marnatón Gava Sitges 10km al Octubre)....

Ke content estic...