Crònica Marnatón Castelldefels - Sitges

Doncs era dissabte i arribava la última salvatjada 2010 (sisi, l'última)

eren 10 kms a mar obert una prova que ja preveia molt dura, i que simplment el fet de no haver fet bons entrenaments exclusius per a aquest fet, m'acollonia encara més...

eren les 5.30 del matí i sonava el despertador a casa, preparatius, barretes energetiques a la panxa i au cotxe direcció a Port Ginesta, arribant amb temps suficient, per saludar a la gent, estar tranquil, i petar la xerradeta amb en Toni i en Jordi (corredors.cat) i amics que van vindre i que no agraire mai prou... (Nemo, Kalureta, Dragan i tortugueta... thankiu thankiu thankiu)...

Es feien aprop de les 8 del matí i ja anavem direcció a la platja amb el casquet vermell amb el dorsal, i el neopre enfundat... els nervis a flor de pell, i el director de la prova donant ultims consells, sobretot el que si no ens trobabem bé doncs se fini....



Poc a poc ens posem en formació de sortida i sona la bocina, en Jordi i jo anem xino xano fins al mar (calmaaa que hi ha molta estona per patir, no fa falta correr)... ens equipem bé i ja noto un primer problema, les ulleres estan brutes i no tinc pebrots de netejarles perque hi ha vaselina per tot arreu, o sigui que fare la travessa amb visibilitat reduida... que hi farem...



















Ja en els primers compasos veig clarament que en Jordi te millor ritme que jo, i que ens situem clarament en els darrers llocs de la cua... anem fent poc a poc nedant i passant les boies, hi ha unmoment de confusió amb un dels kayaks que ens comenta que estem un km més enllà del que realment estem, i ens animem, quan arribem al km 3 (port de Garraf) s'esta fent massa llarg, el temps ronda 1h20', i no entenc que esta passant, sembla clarament que tenim corrent en contra i no puc seguir un ritme normalet de cursa, que intentava, del 3 al 5 (port de Vallcarca i Silos de la cimentera) sembla que no arribi mai, es fa etern, els pensaments son de enviar-ho tot a la merda, perque no ens movem... quan arribem al km 5 parem al avituallament 2h11' (increible, que malament, el normal seria 1h40'), ens comenten que després del 5 desapareix la corrent, no m'ho vull creure, ens alimentem bé, i estic millor que a Cadaques, que bé, ho estic disfrutant, fem 4 bromes i tornem a palejar, constament seguits de kayaks al costat animant-nos i ajudant-nos... Segueixo i pasem el km 6 i el 7 en 20' escasos, aixooooo es el que toca joder... a partir del 7 (parem avituallament) es on realment comença la prova, el tema es fa molt dur, ja portem casi 3h de competició i costa molt de remar, tot i això no hi vols pensar, només t'imagines l'arribada i et plantejes fites a curt termini, molt curt termini, arribar al seguent km, o arribar al seguent port... bufff.. un cop paso el port de Sitges (km 8.5), el dolor ja es important, ja només vaig aixecant el cap per arribar i pensar en les ganes de creuar l'arc, la noia del kayak no para d'animar-me... el Jordi el tinc alla al costat, quin crack, va tan trnquil i ja portem 4h deu meuuu aquest tio no es normal... just passat el port noto una fiblada al peu... DIOSSSS.. .miro i una medusa que m'havia picat al dit petit (mekaguentot).. durant el circuit estaba plagat de meduses, però el fet de portar neopré et fa sentir-te segur... pero quin dolor deu meuuu... decideixo seguir que ja només queda 1,5km... arribem al km 9 avitualllament últim i ja veient l'esglesia al devant... bien bien bien... allí decidim amb en Jordi de tirar cadascú per la seva conta (em sap greu que estigui tanta estona atrapat pel meu pobre ritme.. ke gran ke ets jordi.. que gran)... el tio tira a muerte i veig com no el pillo ni de casualitat, jo segueixo al tran tran, ja em fa mal tot, arribo al gir, on ja veig les boies d'arribada l'arc d'arribada.. m'animo molt.. crido dins de l'aigua de la emoció... bufff. ja ho tinc ja ho tinc... poc a poc m'apropo, noto la gent aplaudint-me... intento incorporar-me poc a poc i veig en Jordi, la Kalu, en Dragan, Nemo, Tortugeta, la meva cosineta i els meus papis,.... Kina ilusió.. ens abracem amb en Jordi.. com no, sense ell aquesta aventura haguess sigut molt pitjor, ha fet 4h increibles... em petonejo amb la familia, com sempre els meus millors ajudes, ma mare emocionada de veure que he arribat bé amb dos cames jijijij... mon pare ajudant-me gracies guapo i animant-me a veure quina es la meva propera burrada jajajja... ja saps que no hi toco gaire....

Res que un dia increible, i un tempes de 4h23' (2h11' els primers 5km i 2h12' els segons 5)

III Marnatón Fotos

Adjunto més fotos trobades de la marnatón

III Marnatón Videos...

Se qeu encara us dec la explicació de com va anar la cosa... pero he trobat aixo.

Fotos triatló Gava 2010

Triatló Olimpic de Banyoles

No se com explicar-ho la veritat, però suposo que el millor es anar pas per pas.....
Era el dia del debut que portava casi 1 més esperant... em llevaba relativament tard, eren voltant de les 9 del matí que m'aixecaba del llit, amb tot preparadet de la nit anterior, aixi no m'havia de preocupar, i despres de fer 4 compres i carregar el cotxe, vam anar amb la marta a Banyoles...
Arribem dora, ja que eren les 13.00 quan arribem allà amb la calma i situem el lloc d'inici de la prova, veig els papis, i em dirigeixo cap a la cafeteria del club natació banyoles per fer un plat de pasta, allà primer problema, només hi havien bocates, i jo KK de vaka que no podia tenir el meu platet... intento endrapar el plat, dic intento perque no m'entrava, només vaig poguer menjar mig bocata i em costava horrors fer-lo baixar avall (no podia)... decideixo que en tinc prou, no he de forçar més....

despres de la xerrera tipica, vaig a buscar el dorsal, on em trobo amb el Dani (ke gran que ets company), i amb companys correcats (Krlos & Ara, Oriol TBD, Galtix, ...) agafo el meu dorsal 4003 i jo cagadet de por... es lo ke hay...
Vaig a buscar la bici i els estris i ja em començo a equipar, allà amb en Dani vam ajudar a un pobre portugues que tenia mil problemes amb les seves rodes. Un cop equipat i amb la bici OK, anem a boxes a deixar-la, ho deixo tot ben col.locadet... buff una cosa menys... tranqui Romero que no passa res.. i anem direcció a la sortida de natació que es a l'altra punta del llac, de cami veig el Colega Victor (amb blog de puta mare), on intento dir-li 4 cosetes però no em surt gaire cosa pels nervis (quina merda aquesta primera vegada coi...) .. arribem a la sortida i jo amb la marteta al voltant i en Dani aprop.. ens equipem amb el casquet blau (els no federats) i s'ens diu que no federats i noies tenim una segona sortida després de 5 min de la sortida dels federats o sigui que em calmo, dono anims als companys que coneixo .... allà coneixo al Putxi de correcats i un animador (a més colega de una amiga) Oliveras, em fot il.lusió saludar a la gent.. surten els federats i veig un munt de gent que va a sac.. bufff quins nervis.. saltem a l'aigua el segon grupet...

Natació.
Donen la botzina de sortida, i au... d'inici m'obro a l'esquerra pensant-me que així no m'endure els cops, i si.. ni un sol cop en tota l'estona, però cada cop estic més obert.. poc a poc vaig aixecant el cap i vaig tancant-me, vinga vinga... m'animo per arribar-hi, un cop enmig del grupet agafo una posició comode, veig a més que la linia de boies les pots seguir facilment i a sobre hi ha com un fil per la part de sota que fara que no faci més metres del compte... aquests metres estic content, em porta el llac, no hi ha cap onada.. i em dona la sensació que el ritme no es gens dolent, vaig adelantant gent i veig que pocs m'avancen ja... a uns 200 metres de la boia groga (on hi ha el gir) veig que comencem a abançar a gent federada, això em motiva moltissim, he conseguit treure 5 min a aquesta gent.. girem la boia, 0 cops.. biennn.... i encarem cap al club de natació, que costa d'arribar-hi.. Total.. 31.28''
Content vaig a fer la primera transició, veig la marta i li envio un petó, després veig els meus papis, porto un ritmet tranquil pero trotant per anar a buscar la bici... em calço, poso casc, ulleres noves (quina meravella), cales i auuuuu bici...

Bicicleta (o com patir com un mamón)
Surto amb la bici, i veig que el principi es força planer, bien... tiró una mica fort i vaig passant a gent, veig un grupet de gent que el passo, cap problema al km 1 trobo un company i li dic de fer un relleu, ell diu que OK, el km 2 el faig jo devant i despres em passa i m'enganxo... aixo va bé romero... km 3 i veig la primera pujada (que no es lo mio).. i veig que em deixa una mica enrera.. penso que no l'enxampare i que es moment de fer un glop de isostar (fresquet... aiii innocent de mi), i tirar la priemra pujada... Glopejo el Isostar i DIOSSS...... estaba bullint.. inmediatament per la repulsa del liquid tan calent, vomito (Merdaaaaaa).... em trobo fluix pero segueixo, no vull pensar-hi, però se que sera un calvari, vaig tirant els primers kms, pero més fluix del que penso, les pujades vaig casi enrera, i les baixades em deixo caure a sac... paso en Hansi i l'animo (però ja vaig fatal) a partir d'aqui es un no parar de gent qeu m'avança i jo desanimat i sense forces... arriba el km 20 i hi ha aigues.. .agafo dues, espero que em recuperi una mica, sembla que si... pero la segona vomitada no me la treu ni deu (potser no em recuperi, no...) em deixo caure del 20 al 23 en baixada ,pero en el 27 ve la pujada última i més forta (pendent de 3 km al 5%)... allà per l'esforç i el que porto a sobre, ja faig la última vomitada, i al km 30 a dalt de tot de la pujada decideixo que ho deixo, amb el que els últims kms els faig al ralentir fins al km 41 que acaba la bici, veig els papis i la marta i els hi dic que ho deixo..
entro caminant, una noia que arriba m'anima, pero li dic que no puc més, em canvio i em poso les bambes per sortir d'allà i acabar-ho,

Running
em trobo altre cop en Hansi, i li dic que no puc més, m'anima... i llavors al sortir hi ha dos nois encantadors que em donen tanta aigua com vull... trago força i em senta bé.. i em dic que coi.. anem a intentar-ho... intento donar la volta (de 5 kms) i veig que els ritmes no son tan dolents. Em sengo debil, pero els crits d'anim de la gent que em creuava i ens coneixiem m'animen molt.. Krlos, Putxi, Hansi, Oriol, Eva, Khrzyg....(i un seguit de gent que m'ajuda amb anims) ,tiro tant com puc, primera volta en 27', agafo la cinta del braç .. estic fet pols pero penso que puc acabar (porto 2h41' i massa estona patint).. encaro la segona volta, pero al km 2 aprox (quan portava 7 del total)... m'entren altre cop moltes arcades.. i veig que la cosa anira a molt pitjor, amb el que decideixo abandonar (si si.. abandono.. sembla impossible.. pero ja no podia més, i tornar a vomitar seria massa)...

Total 2h47' i em falten 3 kms per acabar... (kin putadon)

poso unes fotos fetes pel Krlos, on tampoc anava tan fatal (o aixo aparentava)

Travessa de mar Sitges 2009

Era la meva primera travessa (mai abans havia fet una així) ... la distancia: 2.250m... no estaba prou malament per ser la primera

Ens hem llevat prou dora, i hem anat tirant amb la Marta cap a Sitges, la veritat es que a mig camí els nervis ja eren una mica importants (mai he fet aquestes proves, i al principi sempre penses... on coi t'has ficat???)... Arribem a Sitges i ja veiem un grup de nedadors amb el dorsal pintat a l'espatlla, així que he preguntat on es recollien els dorsals (volia dir on t'ho pintavem vamos jajajaj), després de passar per el CN Sitges i deixar les bosses, i que em marquessin el 220, he començat a tirar cap a la primera platja (Sortida) - just devant del Hotel blanc que hi ha al principi de Sitges ...

Al arribar allà després de uns 20 minutets xerrant amb la Marta, i anant xino xano... ja he vist la munió de nedadors... bufff... una mica de nervis, allà he vist per primer cop en Krlos i Oscar (de Corredors.cat) i hem acabat de xerrar (ja que per ells també era la primera vegada).

Després de cuatre comentaris, i ja a la sortida, m'he trobat en Raul (entrenador de Run2Live i un crack vamos) i en Mario (blogaire com jo i preparant varies proves de llarga distancia per l'any vinent, entre les que inclou un IM.. buff jo ni en conya per el 2010)

A les 11.30 puntuals donen la sortida per a les noies (sortien 5 minuts abans) i es veu clarament les moltes onades que hi havia per sortir de la priemra platja ... bufff més nervis...

En el moment de la veritat, pitooooo i auuuu cap a l'aigua (video - la Marta m'ha fet un video perque es vegi l'inici)

, al princpi moltes onades, i moltissima gent, m'he agobiat moltissim fins arribar a la primera boia (uns 100 m), cops per a tot arreu i jo desitajant que ja s'acabes (jajajaj si acabava de començar...)... passat aquesta boia, tothom ha agafat la seva ruta, i ja no hi ha hagut cap cop més en tota l'estona (Siiiiii ... quina natació més bona llavors), el camí s'anava fent tranquilament, no em volia presionar.. em donava la sensació que anava l'últim o dels últims, ja que tothom m'avançava.. però jo seguia amb el meu objectiu (ACABAR)... quan ja portavem molta estona he vist un noi que m'avançava anant d'esquena (jajajaj i jo entre riures li volia dir.- Ehhhh tuuuu... sin humillar, i riurem.. però al final m'he controlat i no ho he fet)..

Seguiem nedant i anaven caient els metres, fins al primer moment que he vist l'esglesia (arribada), em semblava força aprop, però per més que nedes anava aproprant-me a pas de tortuga, la natació aqui ja era genial, no tenia ningú al voltant (un company a uns metres).. pero podia anar al meu ritme .. sense preocuparme de cops... la visibilitat??? la visi que??? no es veia un carall (quina pena)...

Quan em quedava res, ja anava controlant no passar-me de l'esglesia (jajajajaj em pensaba que la pasaria com una moto jajjaja).. arribo a uns 100 metres i ja veig el tombant cap a l'esquerra i força gent a la platja animant als nedadors... GENIAL....

He sortit amb un company que feia metres que seguia, al qual l'hi he agrait els metres finals.. paro el crono i upss.... 48'48'' (segons l'organització 49'09'' - ja que et feien parar per possar l'ordre correcte en les seves classificacions)

...

Total i en resum, genial l'experiencia que repetire segurissim.. i l'any vinent cau la Marnatón ... vamos qeu si cau... Algú s'apunta???

poso el trajecte en foto (gracies a en Mario, que li he robat del seu blog)

Fotos Tri de Salou

Tot i que amb moltissim retras.... pujo les fotos del tri de Salou, on vam disfrutar com a conillets... espero repetir la mateixa alegria a BCN al Juliol, i que aquest cop molta gent em pugui acompanyar.



El box en arribar... (Becca you are thereee)

La bici amb el dorsal, que guapa queda.






Últims detallets... ke no em deixi ress.....

Bici en posición para darle canya.










Comença la natació.......(1er Federats)

Saludant a camara abans d'entrar "en faena"....

Dani sortint de L'aigua...
Esos nervios abans de començarrr..

Sortida a Tropel... en la foto es veu encara les meves primeres braçades.

Sortint corrent de l'aigua, amb molt males sensacions..... (kina rabia)

Declaració d'intencions, de com m'havia anat l'aigua) jajajaj.

1era Transició....

Esbufegant..... abans de començar amb el ke pensaba que seria el meu calvari.... (La bici)...

Sortint amb el correr ortopedic de les cales...

BICI...

Estil lamentable... amb les cames ben obertes... però una mitja que alucinaba... 33 km/h (amb trams que facilment superava els 50)..

Últims esforços per arribar amb el millor temps possible.

2ona Transició.

Baixant de la bici tan malament com se.... (he de practicar també això)

Parant el crono per tenir tots els temps correctes jajajaja.

Assegurant el temps abans de deixar la bici (es ke només em preocupa aquestes tonteries)

Correr



Petao petao..... feia el que podia.. darrera es pot veure el Marc de Run2live, que em va donar una lliçó en el correr.

Arribada... cara contenta, i el temps de 1h30'o2''... FELIÇ després de acabar la primera.. i primer obstacle superat per arribar a la verdadera meta.... DISTANCIA IRONMAN.