III Marnatón Crónica

Doncs eren les 9.20 i sonaba la botzina desde les barques.. molts anims molts crits i jo mig acollonit just darrera d'en Jordi a veure com anava....

tiravem els primers metres entre alguns cops, no gaire, i buscant la nostra ubicació.. veia qeu el ritme no era del tot dolent, podiem fer bones braçades, el meu cap constantment anava pensant -- neda llarg neda llarg....-- de tan en tan aixecaba el cap i veia com en Jordi m'esperaba (KIN CRACK, gracies nano)... seguiem nedant em trobaba comode, no anaba forçat, veia com gent ens abançava i com avançavem a alguns (pocs pero alguns)... de tan en tan anavem xerrant amb Jordi, em trobaba comode, el cap anava fent, pensant en l'arribada, el neopré no em molestaba (una mica de calor però tot bé)... de tan en tan aixecavem la vista per veure si ens haviem sortit molt de la traçada (alguna excursió que altre vam fer)...

Passem el primer km (2 boies) i poc a poc arrivem el segon, estavem rodejats de canoes per tot arreu, que donava una gran sensació de seguretat (10 punts a l'organització), una vegada al km 2... mirem retllotge... DEUU MEUUUU anem en 34'50'' ... anem a un ritme molt ràpid i sense sensació d'estar forçant la màquina... parlem, diem que si seguim aixi podem arribar al voltant de les 2h clavades, que hem de seguir... ens posem a nedar.. jo en aquell moment porto un subidón de la ostia, vaig pensant en lo bé que vaig, en la distancia que ja portem, i la que podem arribar a fer... que be nano que bé.... vinga vinga una mica més de braçades, el jordi em segueix esperant... i aqui arriba el meu primer i pitjor cotnratemps... no se el perque (suposo que el neopré te alguna cosa a veure) començo a pillar un colocón brutal, estic molt marejat, no puc anar al mateix ritme... Em moro de calor.. em paso cada 10 braçadas, com a minim 1 obrin una mica el neopré que entri aigua freda i em refredi.... Diosss.. Li cometno a en Jordi que vaig taja perdut, que no em veig 3 dalt d'un burro.... suposo que el pobre va pensant en lo lent que el faig anar... KINA RABIAAAA.. amb lo bé que anavem...

Passem la boia del 3er km, ja veig que el temps ha sigut força penos en aquest km estem en 56', el ritme ha baixat molt, no hi puc fer res, no em recupero.. penso en l'avituallament, no penso en el gel que duia al neopré (potser me l'hauria d'haver enxufat)... kina rabia... segueixo nedant amb l'objectiu de arribar al km 3.5-4.0 que hi havia avituallament... el veig de lluny, el jordi m'anima... bufff com costa, ara si que es un constant de passar-nos gent.. kina rabia joder.

Arribem a la barca marcada amb l'avituallament i només el poc moviment del mar em posa frenetic, intento menjarme mig platan i me l'empaso pero apretant apretant... una mica de aigua, i continuo nedant, despres de una tragada de aigua en les poques braçades seguents, em venen arcades, el gust dolç que deixa el platan es horroros combinat amb l'aigua salada del mar (DEUUUUU ..... AIXO NINGÚ M'HO HA EXPLICAT), continuo nedant i obrint-me el neopre de tan en tan per entrar una mica de fred... arribem a la barca dels 4km altre avituallament, torno a engullir un platan, l'utlim troç obligat (no entra res), agafo isostar i mel prenc, vinga Jordi anem, es posar el cap a l'aigua, començar a nedar i ja torno a notar aquest gust horroros a la boca, aquest cop si que no puc evitar vomitar (buff kina putada), quan aixeco el cap no veig en Jordi, encara vaig sopas perdut, estem al km 4.5 i keden 2 kms, crido un parell de cops el seu nom, no el trobo i em mentalitzo de acabar sol (el pobre m'estaba buscant)

Començo a tirar, la gent em va avançant, i passem entremig de l'illeta, les roques queden molt aprop del cos (les puc tocar amb les mans) o sigui que vaig amb compte, intento enganxarme a uns o altres pero no, no puc seguir cap ritme, encara vaig caraja, al fer la volta, veig una altre barca d'avituallament, aixo ja deu ser el 5 o 5.5, arribo m'hi enganxo i per fi m'ha passat el mareix, ara només tinc molta calor jajjajaj ke fatal ke soc,

encaro la recta final, el últim km esquivant barques, perseguit per canoes, i veient gent a la llunyania, ving vinga.. m'animo per anar tirant, no em sento horrorosament cansat (com creia abans de començar que em sentiria), em trobo bé, amb calor pero bé... poc a poc s'aporpa l'arribada faig esforç final i cada cop més content... arribo a la meta, i alla veig el meu pare, en Jordi que m'esperaba (m'ha tret 10 minuts en 2kms jajajaj ke dolent que soc collons)

Estic feliç mentre em dutxo, he complert un altre dels objectius que l'any passat tan lluny veia, la Marnatón, 6.5 kms de natació al mar, la meva primera travessa de llarga distancia, que maco ha sigut, quian pena la marejada

Tot i que durant la prova vaig pensant en que s'ha acabat la temporada de natació, es posar el peu a terra i pensar en fer la segona Marnatón a l'Octubre - sisi la de de 10 km (o sigui 4h nedant)... estic fatal oi????

Jordi que fem? jijiji.