Crònica Marnatón Castelldefels - Sitges

Doncs era dissabte i arribava la última salvatjada 2010 (sisi, l'última)

eren 10 kms a mar obert una prova que ja preveia molt dura, i que simplment el fet de no haver fet bons entrenaments exclusius per a aquest fet, m'acollonia encara més...

eren les 5.30 del matí i sonava el despertador a casa, preparatius, barretes energetiques a la panxa i au cotxe direcció a Port Ginesta, arribant amb temps suficient, per saludar a la gent, estar tranquil, i petar la xerradeta amb en Toni i en Jordi (corredors.cat) i amics que van vindre i que no agraire mai prou... (Nemo, Kalureta, Dragan i tortugueta... thankiu thankiu thankiu)...

Es feien aprop de les 8 del matí i ja anavem direcció a la platja amb el casquet vermell amb el dorsal, i el neopre enfundat... els nervis a flor de pell, i el director de la prova donant ultims consells, sobretot el que si no ens trobabem bé doncs se fini....



Poc a poc ens posem en formació de sortida i sona la bocina, en Jordi i jo anem xino xano fins al mar (calmaaa que hi ha molta estona per patir, no fa falta correr)... ens equipem bé i ja noto un primer problema, les ulleres estan brutes i no tinc pebrots de netejarles perque hi ha vaselina per tot arreu, o sigui que fare la travessa amb visibilitat reduida... que hi farem...



















Ja en els primers compasos veig clarament que en Jordi te millor ritme que jo, i que ens situem clarament en els darrers llocs de la cua... anem fent poc a poc nedant i passant les boies, hi ha unmoment de confusió amb un dels kayaks que ens comenta que estem un km més enllà del que realment estem, i ens animem, quan arribem al km 3 (port de Garraf) s'esta fent massa llarg, el temps ronda 1h20', i no entenc que esta passant, sembla clarament que tenim corrent en contra i no puc seguir un ritme normalet de cursa, que intentava, del 3 al 5 (port de Vallcarca i Silos de la cimentera) sembla que no arribi mai, es fa etern, els pensaments son de enviar-ho tot a la merda, perque no ens movem... quan arribem al km 5 parem al avituallament 2h11' (increible, que malament, el normal seria 1h40'), ens comenten que després del 5 desapareix la corrent, no m'ho vull creure, ens alimentem bé, i estic millor que a Cadaques, que bé, ho estic disfrutant, fem 4 bromes i tornem a palejar, constament seguits de kayaks al costat animant-nos i ajudant-nos... Segueixo i pasem el km 6 i el 7 en 20' escasos, aixooooo es el que toca joder... a partir del 7 (parem avituallament) es on realment comença la prova, el tema es fa molt dur, ja portem casi 3h de competició i costa molt de remar, tot i això no hi vols pensar, només t'imagines l'arribada i et plantejes fites a curt termini, molt curt termini, arribar al seguent km, o arribar al seguent port... bufff.. un cop paso el port de Sitges (km 8.5), el dolor ja es important, ja només vaig aixecant el cap per arribar i pensar en les ganes de creuar l'arc, la noia del kayak no para d'animar-me... el Jordi el tinc alla al costat, quin crack, va tan trnquil i ja portem 4h deu meuuu aquest tio no es normal... just passat el port noto una fiblada al peu... DIOSSSS.. .miro i una medusa que m'havia picat al dit petit (mekaguentot).. durant el circuit estaba plagat de meduses, però el fet de portar neopré et fa sentir-te segur... pero quin dolor deu meuuu... decideixo seguir que ja només queda 1,5km... arribem al km 9 avitualllament últim i ja veient l'esglesia al devant... bien bien bien... allí decidim amb en Jordi de tirar cadascú per la seva conta (em sap greu que estigui tanta estona atrapat pel meu pobre ritme.. ke gran ke ets jordi.. que gran)... el tio tira a muerte i veig com no el pillo ni de casualitat, jo segueixo al tran tran, ja em fa mal tot, arribo al gir, on ja veig les boies d'arribada l'arc d'arribada.. m'animo molt.. crido dins de l'aigua de la emoció... bufff. ja ho tinc ja ho tinc... poc a poc m'apropo, noto la gent aplaudint-me... intento incorporar-me poc a poc i veig en Jordi, la Kalu, en Dragan, Nemo, Tortugeta, la meva cosineta i els meus papis,.... Kina ilusió.. ens abracem amb en Jordi.. com no, sense ell aquesta aventura haguess sigut molt pitjor, ha fet 4h increibles... em petonejo amb la familia, com sempre els meus millors ajudes, ma mare emocionada de veure que he arribat bé amb dos cames jijijij... mon pare ajudant-me gracies guapo i animant-me a veure quina es la meva propera burrada jajajja... ja saps que no hi toco gaire....

Res que un dia increible, i un tempes de 4h23' (2h11' els primers 5km i 2h12' els segons 5)