Resum Kona 2010 - 2

Doncs aqui afegeixo les parts que faltaven....

Part 6


Part 7


Part 8


Part 9


Part 10

Ironman Motivational.... Resum KONA 2010.

Poso de les 10 parts, les 5 primeres del resum de la NBC.. tan espectacular.. amb imatges tan increibles...

Part1



Part 2



Part 3



Part 4



Part 5

Lesió - Parón y fonda

Ara feia moltissim temps que no actualitzaba el blog, per falta de temps... però vull a profitar per escriure 4 linies i a veure si hi tornem a escriure, que sempre després m'ajuda a tirar endevant veient el que faig, de moment aquests dies he fet un 10000 a muerte va ser el de la marató del mediterrani, on vaig fer un pauperrim 48.15'... (he de millorar molt)

Doncs si.. porto 1 setmaneta de parón, i ara poc a poc ens tornem a posar al dia...

Greu? doncs no, pero doloros, torçada important del turmell en la cursa de la Jean Bouin, quan portaba bons ritmes (ja que era part de una tirada de 25kms) i es va creuar una persona que vaig trepitjar i adeuuuu DISTENSIÓ de lligament... poc més que un parell de sessions de fisio, i descans de una setmaneta

Dilluns ja vaig trepitjar per anar a correr 30' i poc a poc vaig veure com només els últims 5' em notava un pelet de dolor... Poc a poc la cosa millorarà...

Ara ja comencem a encarar la preparació de la marató de BCN, a tal efecte només farem 1 sol dia de piscina (surto del St Andreu fins al Març que tornaré)...

Keden poc més de 300 dies (304) per la competeció i la moral esta pels nuvols...

Crònica Marnatón Castelldefels - Sitges

Doncs era dissabte i arribava la última salvatjada 2010 (sisi, l'última)

eren 10 kms a mar obert una prova que ja preveia molt dura, i que simplment el fet de no haver fet bons entrenaments exclusius per a aquest fet, m'acollonia encara més...

eren les 5.30 del matí i sonava el despertador a casa, preparatius, barretes energetiques a la panxa i au cotxe direcció a Port Ginesta, arribant amb temps suficient, per saludar a la gent, estar tranquil, i petar la xerradeta amb en Toni i en Jordi (corredors.cat) i amics que van vindre i que no agraire mai prou... (Nemo, Kalureta, Dragan i tortugueta... thankiu thankiu thankiu)...

Es feien aprop de les 8 del matí i ja anavem direcció a la platja amb el casquet vermell amb el dorsal, i el neopre enfundat... els nervis a flor de pell, i el director de la prova donant ultims consells, sobretot el que si no ens trobabem bé doncs se fini....



Poc a poc ens posem en formació de sortida i sona la bocina, en Jordi i jo anem xino xano fins al mar (calmaaa que hi ha molta estona per patir, no fa falta correr)... ens equipem bé i ja noto un primer problema, les ulleres estan brutes i no tinc pebrots de netejarles perque hi ha vaselina per tot arreu, o sigui que fare la travessa amb visibilitat reduida... que hi farem...



















Ja en els primers compasos veig clarament que en Jordi te millor ritme que jo, i que ens situem clarament en els darrers llocs de la cua... anem fent poc a poc nedant i passant les boies, hi ha unmoment de confusió amb un dels kayaks que ens comenta que estem un km més enllà del que realment estem, i ens animem, quan arribem al km 3 (port de Garraf) s'esta fent massa llarg, el temps ronda 1h20', i no entenc que esta passant, sembla clarament que tenim corrent en contra i no puc seguir un ritme normalet de cursa, que intentava, del 3 al 5 (port de Vallcarca i Silos de la cimentera) sembla que no arribi mai, es fa etern, els pensaments son de enviar-ho tot a la merda, perque no ens movem... quan arribem al km 5 parem al avituallament 2h11' (increible, que malament, el normal seria 1h40'), ens comenten que després del 5 desapareix la corrent, no m'ho vull creure, ens alimentem bé, i estic millor que a Cadaques, que bé, ho estic disfrutant, fem 4 bromes i tornem a palejar, constament seguits de kayaks al costat animant-nos i ajudant-nos... Segueixo i pasem el km 6 i el 7 en 20' escasos, aixooooo es el que toca joder... a partir del 7 (parem avituallament) es on realment comença la prova, el tema es fa molt dur, ja portem casi 3h de competició i costa molt de remar, tot i això no hi vols pensar, només t'imagines l'arribada i et plantejes fites a curt termini, molt curt termini, arribar al seguent km, o arribar al seguent port... bufff.. un cop paso el port de Sitges (km 8.5), el dolor ja es important, ja només vaig aixecant el cap per arribar i pensar en les ganes de creuar l'arc, la noia del kayak no para d'animar-me... el Jordi el tinc alla al costat, quin crack, va tan trnquil i ja portem 4h deu meuuu aquest tio no es normal... just passat el port noto una fiblada al peu... DIOSSSS.. .miro i una medusa que m'havia picat al dit petit (mekaguentot).. durant el circuit estaba plagat de meduses, però el fet de portar neopré et fa sentir-te segur... pero quin dolor deu meuuu... decideixo seguir que ja només queda 1,5km... arribem al km 9 avitualllament últim i ja veient l'esglesia al devant... bien bien bien... allí decidim amb en Jordi de tirar cadascú per la seva conta (em sap greu que estigui tanta estona atrapat pel meu pobre ritme.. ke gran ke ets jordi.. que gran)... el tio tira a muerte i veig com no el pillo ni de casualitat, jo segueixo al tran tran, ja em fa mal tot, arribo al gir, on ja veig les boies d'arribada l'arc d'arribada.. m'animo molt.. crido dins de l'aigua de la emoció... bufff. ja ho tinc ja ho tinc... poc a poc m'apropo, noto la gent aplaudint-me... intento incorporar-me poc a poc i veig en Jordi, la Kalu, en Dragan, Nemo, Tortugeta, la meva cosineta i els meus papis,.... Kina ilusió.. ens abracem amb en Jordi.. com no, sense ell aquesta aventura haguess sigut molt pitjor, ha fet 4h increibles... em petonejo amb la familia, com sempre els meus millors ajudes, ma mare emocionada de veure que he arribat bé amb dos cames jijijij... mon pare ajudant-me gracies guapo i animant-me a veure quina es la meva propera burrada jajajja... ja saps que no hi toco gaire....

Res que un dia increible, i un tempes de 4h23' (2h11' els primers 5km i 2h12' els segons 5)

I Marnatón Castelldefels - Sitges

Aquest sera el meu nou i últim repte de la temporada 2010... (una mica més dificil encara)....

10 KMS de naatació a mar.... DIOSSSSSSS.. ESTAMOS LOCOS O KE

Encara falten per solucionar alguns detalls de la travessa, com per exemple com arribar-hi o els trasllats entre els dos ports... però aquesta mateixa nit, m'apunto... sera una tiradeta maca no???

DIOSSS.......

estic cagat perdut perdut... pero es un gran repte (que em ve molt de gust) per tancar aquest 2010 amb un sabor de boca (salat) mooooolt bó...

III Marnatón Fotos

Adjunto més fotos trobades de la marnatón

III Marnatón Crónica

Doncs eren les 9.20 i sonaba la botzina desde les barques.. molts anims molts crits i jo mig acollonit just darrera d'en Jordi a veure com anava....

tiravem els primers metres entre alguns cops, no gaire, i buscant la nostra ubicació.. veia qeu el ritme no era del tot dolent, podiem fer bones braçades, el meu cap constantment anava pensant -- neda llarg neda llarg....-- de tan en tan aixecaba el cap i veia com en Jordi m'esperaba (KIN CRACK, gracies nano)... seguiem nedant em trobaba comode, no anaba forçat, veia com gent ens abançava i com avançavem a alguns (pocs pero alguns)... de tan en tan anavem xerrant amb Jordi, em trobaba comode, el cap anava fent, pensant en l'arribada, el neopré no em molestaba (una mica de calor però tot bé)... de tan en tan aixecavem la vista per veure si ens haviem sortit molt de la traçada (alguna excursió que altre vam fer)...

Passem el primer km (2 boies) i poc a poc arrivem el segon, estavem rodejats de canoes per tot arreu, que donava una gran sensació de seguretat (10 punts a l'organització), una vegada al km 2... mirem retllotge... DEUU MEUUUU anem en 34'50'' ... anem a un ritme molt ràpid i sense sensació d'estar forçant la màquina... parlem, diem que si seguim aixi podem arribar al voltant de les 2h clavades, que hem de seguir... ens posem a nedar.. jo en aquell moment porto un subidón de la ostia, vaig pensant en lo bé que vaig, en la distancia que ja portem, i la que podem arribar a fer... que be nano que bé.... vinga vinga una mica més de braçades, el jordi em segueix esperant... i aqui arriba el meu primer i pitjor cotnratemps... no se el perque (suposo que el neopré te alguna cosa a veure) començo a pillar un colocón brutal, estic molt marejat, no puc anar al mateix ritme... Em moro de calor.. em paso cada 10 braçadas, com a minim 1 obrin una mica el neopré que entri aigua freda i em refredi.... Diosss.. Li cometno a en Jordi que vaig taja perdut, que no em veig 3 dalt d'un burro.... suposo que el pobre va pensant en lo lent que el faig anar... KINA RABIAAAA.. amb lo bé que anavem...

Passem la boia del 3er km, ja veig que el temps ha sigut força penos en aquest km estem en 56', el ritme ha baixat molt, no hi puc fer res, no em recupero.. penso en l'avituallament, no penso en el gel que duia al neopré (potser me l'hauria d'haver enxufat)... kina rabia... segueixo nedant amb l'objectiu de arribar al km 3.5-4.0 que hi havia avituallament... el veig de lluny, el jordi m'anima... bufff com costa, ara si que es un constant de passar-nos gent.. kina rabia joder.

Arribem a la barca marcada amb l'avituallament i només el poc moviment del mar em posa frenetic, intento menjarme mig platan i me l'empaso pero apretant apretant... una mica de aigua, i continuo nedant, despres de una tragada de aigua en les poques braçades seguents, em venen arcades, el gust dolç que deixa el platan es horroros combinat amb l'aigua salada del mar (DEUUUUU ..... AIXO NINGÚ M'HO HA EXPLICAT), continuo nedant i obrint-me el neopre de tan en tan per entrar una mica de fred... arribem a la barca dels 4km altre avituallament, torno a engullir un platan, l'utlim troç obligat (no entra res), agafo isostar i mel prenc, vinga Jordi anem, es posar el cap a l'aigua, començar a nedar i ja torno a notar aquest gust horroros a la boca, aquest cop si que no puc evitar vomitar (buff kina putada), quan aixeco el cap no veig en Jordi, encara vaig sopas perdut, estem al km 4.5 i keden 2 kms, crido un parell de cops el seu nom, no el trobo i em mentalitzo de acabar sol (el pobre m'estaba buscant)

Començo a tirar, la gent em va avançant, i passem entremig de l'illeta, les roques queden molt aprop del cos (les puc tocar amb les mans) o sigui que vaig amb compte, intento enganxarme a uns o altres pero no, no puc seguir cap ritme, encara vaig caraja, al fer la volta, veig una altre barca d'avituallament, aixo ja deu ser el 5 o 5.5, arribo m'hi enganxo i per fi m'ha passat el mareix, ara només tinc molta calor jajjajaj ke fatal ke soc,

encaro la recta final, el últim km esquivant barques, perseguit per canoes, i veient gent a la llunyania, ving vinga.. m'animo per anar tirant, no em sento horrorosament cansat (com creia abans de començar que em sentiria), em trobo bé, amb calor pero bé... poc a poc s'aporpa l'arribada faig esforç final i cada cop més content... arribo a la meta, i alla veig el meu pare, en Jordi que m'esperaba (m'ha tret 10 minuts en 2kms jajajaj ke dolent que soc collons)

Estic feliç mentre em dutxo, he complert un altre dels objectius que l'any passat tan lluny veia, la Marnatón, 6.5 kms de natació al mar, la meva primera travessa de llarga distancia, que maco ha sigut, quian pena la marejada

Tot i que durant la prova vaig pensant en que s'ha acabat la temporada de natació, es posar el peu a terra i pensar en fer la segona Marnatón a l'Octubre - sisi la de de 10 km (o sigui 4h nedant)... estic fatal oi????

Jordi que fem? jijiji.