dimarts, d’octubre 27, 2009

Bilbao Night Marathon - 24/10/2009

Fa prop de 6 mesos (durant la recollida de dorsals de la marató de BCN 2009) vaig veure una marató qeu em va interesar moltissim, era en una ciutat que tenia molt bona pinta (Bilbao), i el que més em va agradar en aquell moment -- Era nocturna (amb el que m'assegurava (o això creia) dos coses, gairebé sense calor i de nit, amb l'atractiu de correr iluminat per la lluna i per focus)....

Amb aquestes idees el divendres vam anar a Bilbao, una preparació una mica "light o descafeinada" (digue-m'ho així) durant els mesos d'estiu, degut a volguer fer masses coses (tris curtes + travessies), van fer que em presentes a dos setmanes vista amb menys quilometres dels que voldria (tot i fer alguna tirada que rondava els 30 kms en 3hores). Si a aquesta preparació li sumem que dos divendres abans, em faig una micro-rotura al bessó, es un afegit per pensar que la marató serà un repte realment dificil. El objectiu inicial de aproximar-me a les 4 hores, cau ja desde l'inici, ja que els temps que vull portar, no son per complir la fita, el meu bessó crec que no m'ho permetria.

O sigui que divendres agafem cotxe amb la increible Marta (sempre animant-me i ajudant-me), i ens presentem després de un viatge ben xulo a Bilbao cap a les 12 de la nit, check in i au a dormir... Dissabte pel matí aprofitem per fer una mica de turisme visitant la part nova i l 'antiga i veient una mica l'ambientillo de la ciutat... Fantàstic....
Anem a recollir el dorsal cap al final del matí, on sense problemes ens donen totes les indicacions, i alla veig el COMPRESPORT.... penso en tots els consells de gent com en Jordi, i altres que m'aconsellaven de agafar-lo, o sigui que vaig cap al tenderete montat.... Començo xerrant animadament amb els dos nois que hi ha a la tenda, un d'ells clavat a en Marcel Zamora, i entre riures i xerrera em comenta que es son germa... Pau Zamora.... li comento lo gran que es el seu germà (ja deu estar fins als collons que li diguin), i acabem parlant de LD. Em diu que també farà la marató de Bilbao, i m'explica els beneficis del Compresport, decidit i convençut pago els 30 eurakers, esperant que funcioni, i que el bessó aguanti...

Acabem buscant algun italià per menjar, però ni un tu.... al final a dinar al Corte Ingles (que trist... jajja menjant a Bilbao a un Corte Ingles).. Pasta i ready....

Són les 20.00h i jo encara no estic fora de l'Hotel, la pressa em pot, com sempre fem tard (i aquest cop a la sortida de la marató que era a les 20.15)... arribem justets justets.. i sort que es retrasa uns 5-10 min.. bufffff.... estiro... em poso la música, últim petó a la marta ... i sona la bocina....
Tu tranqui Romero, em demano, el primer km amb tanta gent surt lent, l'animació es brutal, hi ha molta gent (penso que es momentani) - 6.25', m'he marcat anar a 6.05-6.10 per no forçar el besso (uns 10-15'' més lent per km), comença a obrirse una mica i puc anar a un ritmet comode, vaig mirant els parcials i sempre estan massa baixos 5.35-5.45.. bufff massa rapidddd.. tranquil... hi ha tanta gent animant que et du tot el circuit encandilat mirant la gent que t'anima, paso el km 6 i veig a la marta, li comento que vaig bé... seguim a ritmes encara una mica massa alts, travessem la ria, i a l'altre costat encara esta a tope de gent, la gent s'obria per deixar-te passar i animarte (increible)....
passo el 8, i li torno a dir a la marta que tot va fantastic... bufff vaig molt bé .. potser massa ràpid.. ja veig que sera una marató solitaria, ja que hi ha pocs corredors, pero encara enllaço amb gent, una dona que m'acompanya del 12 al 16 (allà es despenja)... un grupet de 2 fins al 18... i allà veig la imatge de la marató ... Un paio despullat completament corrent la marató (només portava les bambes.. kin riure)... segueixo passant pels poligons industrials, una mica solitaris, amb ritmet de 6.00 ja que pujava constantment, al arribar al km 20 decideixo prendrem el primer gel, la gent quan passes pels pobles animava moltissim (Gallina de piel)... segueixo bé, tranquil de pit, i cames correctes, paso la mitja marató (segons jo 21.400, després a tothom li sortia una marató llarga) en 2h06' (el qeu volia si hagues estat bé del bessó, o sigui que upsss).... ara comença la baixada, ja que la tornada fa lleugera baixada, algun dels seguents kms em surt una mica rapid, altre normalet.... i arriba el km 24 i patam..... Trabada en el bessó dolent... buff quin mal... em paro, estiro, estiro més... aixi uns dos minuts... penso bé, fins a la propera ambulancia i ho deixo... pero després de caminar uns 300 m, veig que puc tornar a correr... a partir d'aqui sera un calvari, ho se, pero vull arribar ,vull penjarme la 4 arta medalla, vull tenir el "plaer" de patir per pensar, ho he conseguit... vaig lent, i quan veig que esta a punt de pujar el bessó freno i camino... als avituallaments son Metes per a mi, on paro agafo esponjes i mullo molt els bessons per tal de calmar el dolor....
Els kms van caient, però veig que vaig realment lent per culpa d'aquest tema (entre 7 i 8' km)... dolor SI.... pero si arribo valdrà la pena... arribo al km 33, i vieig la Marta (Biennnnn , m'animo moltissim).. paro un moment per xerrar amb ella (m'explica els missatges que ha rebut donant-me anims), li explico el que em passa mentre caminem i m'acompanya uns 250 metres, em dona forces i em diu que m'espera al 36... una altre meta per a mi... vinga correr una mica més.. puc fer-ho senser fins al 36 i alla em segueix uns altres metres, vaig realment lent, per no carregarlo extra, vaig cardat i el dolor es clar...
A partir d'aqui es una volteta per dins de Bilbao, per poc a poc caure els kms es fan eterns... vaig passant força gent que va complemament caminant, jo aqui encara vaig corrent, només paro uns 200 metres en el 38, i fins al final corrent, al final del km 41 veig una noia amb una estravada molt important, l'ajudo a estirar, estic un minutet apurant (no crec que a mi em vingui de 1 o 2 minuts).... quan sembla que esta millor jo tiro a correr mentre ella em diu que caminara fins al final, la deixo i encaro el últim km, alla vegi un noi, caminant li dic que em segueixi, que vaig lent, s'enganxa i m'explica que es madrieleny i apunt d'acabar la seva primera marató... quan queden 200 m per arribar em trobo la marta altre cop.. .i anem direcció a meta... Ke gran... tornarem a entrar altre cop junts (la segona)...
Aquesta segona mijta ha sigut un desastre, em surt un 2h24', i per tan a 7'/km, un horror, però ja entro, ja tinc la medalla, els voluntaris m'animen, m'ajuden... Ke gran ke es akesta ciutat i ke gran la gent.....
Total.- 4h 30'54''

Un record meravellos, una molt bona marató per fer marca (ja uqe es realment plana), animacio brutal fins al 23 (penses que estas al tour en alguns moments de la gent que t'anima i ajuda).. despres ja es massa tard, pero tot i aixi hi ha gent animant...
Vamos que li dec a aquesta marató una altra participació d'aqui a un parell d'anys o tres, pero en millors condicions i buscant el sub4h o unamica menos......

7 comentaris:

Anònim ha dit...

ay va la ostia patxi,... un correcato sin la bandera de euskadi!!!!

sandmannn ha dit...

enhorabona tiu! Per mi té molt més mèrit aquest tipus de maratons que no d'altres amb altres objectius i ben preparades: és més dur el teu objectiu i les teves circumstàncies que altres metes.

Enhorabona de nou i al març a BCN creuem junts l'arc d'arribada abans que el rellotge marqui 4h ok?

ALBERT RUNNER ha dit...

Epppp m'apunto aixo de creuar el arc abans de les 4h.... seria la puta bomba....

Mario ha dit...

Joder molt bé noi!! Enhorabona!!! Gran entrenament per la Llarga distància.....

I felicitats per l'entrada a meta!!

Anònim ha dit...

MUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUA!
;-P

Marta

Juan ha dit...

Una mes al sac!!!! Enhorabona per acabar la marató.
Ara a cuidarse be aquesta lesió, OK???????

Joan Carles Llurdés i Coit ha dit...

A mi també m'agradaria creuar l'arc en menys de 4 hores. Una bona opció aquesta marató nocturna encara que no crec que sigui la meva primera. Espero que t'hagis recuperat de la lesió i a seguir corrent.

Joan Carles