Aquesta setmana... per primera vegada he superat la distancia de 100kms en bicicleta (en un sol dia)... la sortida va ser ahir diumenge, les ganes? bojes per fer aquesta distancia ja que mai ho havia fet encara i volia veure si era capaç, de cara al Half de l'any 2010...
A la sortida vam ser 4 en total, Jordi (u_ktan), Oriol i David, Vam sortir de BCN a buscar la carretera de la Roca i d'alla recte fins a La Roca, giravem direcció Cardedeu i despres Samalus i finalment la Garriga. L'anada de 51 kms es va fer molt dura els ultims 10 kms, ja que es constantment pujada (primers 40 kms pujada suau, pero sense parar) i els ultims 10 kms es una bona pujada amb bones rampes, tot i que alguna baixada forta també hi havia (velo max = 61 kms/h)
Tornada i després de descansar 5'... a un ritme ferotge vam fer la tornada... tot el que havia sigut pujada es va convertir en una baixada, i els primers 20 kms van caure a una mitja de uns 35-40 kms/h, en Jordi va acompanyarme tota l'estona, tot i estar mil vegades mes fort que el mendalerenda, va tenir el detallas de fer grupet amb mi (Gracies nano)... a partir del km 75 el ritme va afluixar una mica, ja que em començava a costar, pero no va ser fins al 85, que tot i ser baixada, la velocitat no superava els 30 kms/h, ja que les cames no responien.. aixi vins al final, amb els anims que em donava en Jordi, i lo fet pols que estava....
Total, 101.40kms
Temps, 3h57'
Velo Mitja, 25'15 km/h
Fantastica sortida i bons compnays.... En Jordi aixo si es un mon a part, quines arrancades fotia el tio de tan en tan... buff deixava a tothom de cul.... quina pedazo mitja li sortira a Vilanova.....
dilluns, de setembre 28, 2009
divendres, de setembre 25, 2009
Black eyed Peas
Dos dels cracks musicals que més m'agraden es van unir fa un temps per a fer aquest video......
Quan escoltes parlar aquesta gent, hi ha tants punts d'unió amb el que sempre he pensat sobre la societat i els essershumans.. ke a sobre de ser uns craks... son bona gent...
Se que mai posso histories fora de l'esport.. pero em venia molt de gust...
Col.loco un total de 2 videos...
Quan escoltes parlar aquesta gent, hi ha tants punts d'unió amb el que sempre he pensat sobre la societat i els essershumans.. ke a sobre de ser uns craks... son bona gent...
dijous, de setembre 24, 2009
Xavier Novell... Resquiem in Pace
Un petit comentari al blog,
avui m'he enterat a primera hora que el crack català Xavier Novell (alies "Massai"), va morir ahir 23/9/2009
degut a un accident de dos furgonetes (ell estava entrenant ciclisme) ha tingut la mala sort d'estar al mig, fet que ha provocat la seva mort...
Voldria donar el condol a la seva familia, tot i que se que es impossible restaurar una vida (fa poc un amic "Oscar Ampuy" també va morir per altres temes i se que es impossible somriure desde l'inici....
avui m'he enterat a primera hora que el crack català Xavier Novell (alies "Massai"), va morir ahir 23/9/2009
degut a un accident de dos furgonetes (ell estava entrenant ciclisme) ha tingut la mala sort d'estar al mig, fet que ha provocat la seva mort...
Voldria donar el condol a la seva familia, tot i que se que es impossible restaurar una vida (fa poc un amic "Oscar Ampuy" també va morir per altres temes i se que es impossible somriure desde l'inici....
dimarts, de setembre 22, 2009
Article de prensa
Bones. a tothom...
Se que no acostumo fer aquestes cosetes, pero m'ha semblat molt interesant un article que he llegit de la pagina web de un company, que parla sobre la evolució del correr i del triatló amb el temps, i la importancia que ha agafat la llarga distancia a mesura que pasa el temps.... m'ha sembla interesant després de les mogudes que hi ha a tot arreu, per la falera (jo sóc un d'ells) per a fer el Ironman (o prova de llarga distancia)....
http://www.trainingbible.com/joesblog/2009/08/everyones-winner.html
Hoy fui a dar una vuelta con un viejo amigo - Jerry Lynch. Jerry es un psicólogo deportivo que ha trabajado con muchos deportistas en diferentes deportes durante décadas. También es autor (The Total Runner; Working Out, Working Within; Running Within; Tao Mentoring; The Tao of Fitness; TaoSport;, y más). Y él es un gran atleta. A sus 30 años corrió sub-2: 30 maratones y 31 minutos para 10 km. Ahora a los 67 años todavía está en gran forma, tanto para correr y como montar en bicicleta.
En nuestra ruta hemos hablado de cómo funcionaban las cosas hace 30 años. Estábamos de acuerdo en que en los últimos años de los 70 y principios de los 80 años de el running de grupos de edad era principalmente un deporte de rendimiento. Ahora no es así. Los corredores entonces se centraban en correr lo más rápido posible sin importar que distancia era. Los corredores de maratón no eran más considerados que un atleta centrado en las carreras 5K y 10K. La distancia no era la cuestión. Lo era el tiempo final.
En algún momento de fines de los '80 la actitud comenzó a cambiar. Para entonces, el público en general se está acercando al mundo de la carrera. Y mientras que el deporte es cada vez más ampliamente aceptado por gente "normal" que no lo entendían plenamente. Por ejemplo, si usted estuviera en una fiesta por entonces e hizo algunos comentarios acerca de ser un corredor, lo más probable sería ser preguntado si había "jogged" el Maratón de Boston. Eso era todo lo que un no-corredor sabía acerca de correr( "jogging") en aquellos días. Responder "no" podría producir un incómodo silencio en la conversación y de alguna forma parecían dar la impresión de que no fueras un "verdadero" corredor. Así que muchos de los corredores de10k decidieron que tenían que correr un maratón de Boston y clasificarse para ser tomado en serio.
Esta actitud dio lugar a un cambio en el deporte de correr. Eventos de larga distancia como el maratón llegó a implicar algo "macho". Los verdadedor corredores corrían el maratón. Los que no lo eran realmente corrían carreras de 5K y 10K. Pronto, la tendencia era que todos los que corrían tenían simplemente que terminar un maratón. El maratón ha cambiado debido a esta actitud. De regreso a principios de los 80 a los 40 años se podía correr un maratón 2:50, acabado en 12 ª posición en su grupo de edad y no clasificarse para Boston. Hoy en día un tiempo 2:50 ganaría fácilmente el grupo de edad y el lugar en el top 10 general en un maratón de tamaño similar.
En general, los tiempos de los age-groupers se han hecho más lentos. El tiempo más lento del grupo de edad también refleja un cambio de actitud entre los que corren maratones. El deporte para los grupos de edad se ha convertido en una actividad social más que un tema de rendimiento. Los tiempos final ya no es un asunto relevante, acabar lo es todo. "Todo el mundo es un ganador", impregna el deporte.
Tal vez el cambio es bueno. La vida de uno centrada en los tiempos de carrera, probablemente no es muy saludable. Pero no estoy seguro de que andar un maratón aporte mucho tampoco. Me gustaba cuando un 5k rápido era tan aceptable como acabar un maratón.Estoy viendo el mismo cambio en el triatlón. Antes un triatlón rápido de distancia olímpica se consideraba todo un logro. Ahora es poco en comparación con el Ironman. El Ironman se ha convertido en tal fuerza en el deporte que no se le considera un "verdadero" triatleta a menos que usted haya hecho uno, o, mejor aún, terminó el Ironman de Hawai. Rara vez me encuentro un triatleta que tiene pensado en un futuro no muy lejano hacer un Ironman.También me encuentro con personas que nunca han hecho un triatlón de cualquier distancia y están contemplando hacer un Ironman en su primera carrera. No hay preocupación por la rapidez con que podría ir. Es sólo llegar a la línea de meta lo importante, para que puedan escuchar las palabras mágicas: "Eres ahora un Ironman." Entonces se puede conseguir un tatuaje en el tobillo, me imagino.
La mayoría de gente "normal" no tienen idea de lo que se necesita incluso para terminar un Ironman. Consideran la cobertura de televisión y parece tan fácil. Por supuesto, los profesionales en cualquier deporte harán que parezca fácil. No lo es. La mayoría de la gente no podía sentarse frente a sus televisores durante 17 horas por no hablar de natación, bicicleta y correr tanto. La mayoría están condenados al fracaso por partir de esta distancia. Sería mejor habercomenzado con un sprint y cinco años más tarde hacer un Ironman. Pero eso es demasiado tiempo para la gente de hoy, por lo que parece.
Nuestra fascinación con los eventos de larga distancia eventos me preocupa. No creo que sea bueno para el futuro de cualquier deporte de resistencia cuando ir despacio durante mucho tiempo sólo por cruzar la línea de meta se tenga en mayor consideración que ir muy rápido para una distancia corta. Las personas que comienzan con un Ironman es muy probable que tenga una carrera en el triatlón muy corta. ¿Entonces qué? Tres carreras de aventura de un día? Y después de un par de esos ¿qué sigue?
Tal vez me he convertido en un viejo cascarrabias que añora los buenos, viejos tiempos, cuando la distancia no era la cuestión clave, la velocidad lo era. Por supuesto, siempre habrá deportistas que se esfuerzan por ver lo rápido que puede ir a distancias cortas. Pero parecen ser una raza poco a poco cada vez menor de atleta de resistencia. Una cosa buena que veo sobre este cambio de actitud en el deporte es que alienta a más personas a participar. El acabar es mucho menos exigente que ir rápido.
Tot i que no estic 100% d'acord amb motles coses, si que hi ha molta raó i la gent ara vol fer llargues distancies i tothom sap que es un gran negoci... ke se lo digan a la marca IRONMAN.
Se que no acostumo fer aquestes cosetes, pero m'ha semblat molt interesant un article que he llegit de la pagina web de un company, que parla sobre la evolució del correr i del triatló amb el temps, i la importancia que ha agafat la llarga distancia a mesura que pasa el temps.... m'ha sembla interesant després de les mogudes que hi ha a tot arreu, per la falera (jo sóc un d'ells) per a fer el Ironman (o prova de llarga distancia)....
http://www.trainingbible.com/joesblog/2009/08/everyones-winner.html
Hoy fui a dar una vuelta con un viejo amigo - Jerry Lynch. Jerry es un psicólogo deportivo que ha trabajado con muchos deportistas en diferentes deportes durante décadas. También es autor (The Total Runner; Working Out, Working Within; Running Within; Tao Mentoring; The Tao of Fitness; TaoSport;, y más). Y él es un gran atleta. A sus 30 años corrió sub-2: 30 maratones y 31 minutos para 10 km. Ahora a los 67 años todavía está en gran forma, tanto para correr y como montar en bicicleta.
En nuestra ruta hemos hablado de cómo funcionaban las cosas hace 30 años. Estábamos de acuerdo en que en los últimos años de los 70 y principios de los 80 años de el running de grupos de edad era principalmente un deporte de rendimiento. Ahora no es así. Los corredores entonces se centraban en correr lo más rápido posible sin importar que distancia era. Los corredores de maratón no eran más considerados que un atleta centrado en las carreras 5K y 10K. La distancia no era la cuestión. Lo era el tiempo final.
En algún momento de fines de los '80 la actitud comenzó a cambiar. Para entonces, el público en general se está acercando al mundo de la carrera. Y mientras que el deporte es cada vez más ampliamente aceptado por gente "normal" que no lo entendían plenamente. Por ejemplo, si usted estuviera en una fiesta por entonces e hizo algunos comentarios acerca de ser un corredor, lo más probable sería ser preguntado si había "jogged" el Maratón de Boston. Eso era todo lo que un no-corredor sabía acerca de correr( "jogging") en aquellos días. Responder "no" podría producir un incómodo silencio en la conversación y de alguna forma parecían dar la impresión de que no fueras un "verdadero" corredor. Así que muchos de los corredores de10k decidieron que tenían que correr un maratón de Boston y clasificarse para ser tomado en serio.
Esta actitud dio lugar a un cambio en el deporte de correr. Eventos de larga distancia como el maratón llegó a implicar algo "macho". Los verdadedor corredores corrían el maratón. Los que no lo eran realmente corrían carreras de 5K y 10K. Pronto, la tendencia era que todos los que corrían tenían simplemente que terminar un maratón. El maratón ha cambiado debido a esta actitud. De regreso a principios de los 80 a los 40 años se podía correr un maratón 2:50, acabado en 12 ª posición en su grupo de edad y no clasificarse para Boston. Hoy en día un tiempo 2:50 ganaría fácilmente el grupo de edad y el lugar en el top 10 general en un maratón de tamaño similar.
En general, los tiempos de los age-groupers se han hecho más lentos. El tiempo más lento del grupo de edad también refleja un cambio de actitud entre los que corren maratones. El deporte para los grupos de edad se ha convertido en una actividad social más que un tema de rendimiento. Los tiempos final ya no es un asunto relevante, acabar lo es todo. "Todo el mundo es un ganador", impregna el deporte.
Tal vez el cambio es bueno. La vida de uno centrada en los tiempos de carrera, probablemente no es muy saludable. Pero no estoy seguro de que andar un maratón aporte mucho tampoco. Me gustaba cuando un 5k rápido era tan aceptable como acabar un maratón.Estoy viendo el mismo cambio en el triatlón. Antes un triatlón rápido de distancia olímpica se consideraba todo un logro. Ahora es poco en comparación con el Ironman. El Ironman se ha convertido en tal fuerza en el deporte que no se le considera un "verdadero" triatleta a menos que usted haya hecho uno, o, mejor aún, terminó el Ironman de Hawai. Rara vez me encuentro un triatleta que tiene pensado en un futuro no muy lejano hacer un Ironman.También me encuentro con personas que nunca han hecho un triatlón de cualquier distancia y están contemplando hacer un Ironman en su primera carrera. No hay preocupación por la rapidez con que podría ir. Es sólo llegar a la línea de meta lo importante, para que puedan escuchar las palabras mágicas: "Eres ahora un Ironman." Entonces se puede conseguir un tatuaje en el tobillo, me imagino.
La mayoría de gente "normal" no tienen idea de lo que se necesita incluso para terminar un Ironman. Consideran la cobertura de televisión y parece tan fácil. Por supuesto, los profesionales en cualquier deporte harán que parezca fácil. No lo es. La mayoría de la gente no podía sentarse frente a sus televisores durante 17 horas por no hablar de natación, bicicleta y correr tanto. La mayoría están condenados al fracaso por partir de esta distancia. Sería mejor habercomenzado con un sprint y cinco años más tarde hacer un Ironman. Pero eso es demasiado tiempo para la gente de hoy, por lo que parece.
Nuestra fascinación con los eventos de larga distancia eventos me preocupa. No creo que sea bueno para el futuro de cualquier deporte de resistencia cuando ir despacio durante mucho tiempo sólo por cruzar la línea de meta se tenga en mayor consideración que ir muy rápido para una distancia corta. Las personas que comienzan con un Ironman es muy probable que tenga una carrera en el triatlón muy corta. ¿Entonces qué? Tres carreras de aventura de un día? Y después de un par de esos ¿qué sigue?
Tal vez me he convertido en un viejo cascarrabias que añora los buenos, viejos tiempos, cuando la distancia no era la cuestión clave, la velocidad lo era. Por supuesto, siempre habrá deportistas que se esfuerzan por ver lo rápido que puede ir a distancias cortas. Pero parecen ser una raza poco a poco cada vez menor de atleta de resistencia. Una cosa buena que veo sobre este cambio de actitud en el deporte es que alienta a más personas a participar. El acabar es mucho menos exigente que ir rápido.
Tot i que no estic 100% d'acord amb motles coses, si que hi ha molta raó i la gent ara vol fer llargues distancies i tothom sap que es un gran negoci... ke se lo digan a la marca IRONMAN.
dimarts, de setembre 15, 2009
Findesemana "completito completito"
Doncs si senyors... aquest cap de setmana he acabat ben content i orgullos.....
Divendres (diada nacional del pais) vam anar amb dos companys (correcats - Juan Valls i Jordi (u_ktan)) a fer el circuit de bici de Tossa de mar, la veritat es que la cosa pintaba d'inici dureta, ja que tothom parla de la dura segona pujada, vam sortir de BCN a les 6.30 del matí , per arribar ben dora a Tossa, vem deixar els cotxes i després de fer una xerrada i uns riures, vam agafar la bici, i cap al camí s'ha fet...
fins al km 6 es força pla, vem estar donant relleus i vaig entrar "al trapo", cap problema, però aiiiii al km 6 començava una pujada de 3kms que era de un pendent mig del 4%, i com vaig patir... deu meu (com em pot costar tant les pujades)... poc a poc pero amunt vaig anar fent, mentre els dos cracks, s'anaven allunyant i donat relleus entre ells..... m'esperen a dalt de tot... un cop a dalt ve una bona baixada on et pots deixar anar, pots ajuntar-te una mica i pillar els 57kms/h (epppppp.... aixo segons el cuenta de la bici), mentre baixo en Jordi em casca una pasada que alucino... ehhhh ke jo anava en aquell moment a 50 i el tio em supera com si anes en moto (jo alucino).. arribem a LLagostera, ens tranquilitzem entre mig del poble per aclarar-nos amb la ruta, quan sortim del poble, veiem la marca del km 20 (de la tri de tossa) i encarem direcció a St Grau, anem pujant suament, on segueixo a ritme d'ells, un pel justet però puc anar fent. ... i como no... arriba el port de 2ona categoria de St Grau, 10 kms amb un apendent mitja del 5% DEUUUU MEUUUUUU.... els últims 3-4 kms es fan durissims, evidnetment no puc seguir el ritme ni de conya... em treuen 1 km com a minim fins arribar al cim, allà faig el que puc pero les cames em cremen i no hi ha ni més plats ni més pinyons jajajja....
Al arribara dalt comença una baixada increible, que un s'ha de pendre amb la calma, 1 perque es perillosa (hi ha sorreta i va entremig de penyasegats) i 2 (i potser més important) perque es increible les vistes...
La baixada son 5 kms fins a juntarse amb la carretera de la costa, en teoria al meu cap ja hi ha la idea que s'han acabat els puja baixa o el pujar... vaig calmat, xerrant amb la gent...
Arribem a la carretera... i es el km 35, penso que en queden 5 més (sense recordar, infeliç de mi, que acaba amb 44 kms minim, van caure 46 en total)... aquest tram es precios de vistes, pero es fa dur, perque segueix sent un puja baixa, i ja vaig molt tocat de cames i de cap....
Al final arribem a la població i aprop del cotxes, total de kms 46.. total de temps.. 2h25'... (Ke dur... sort per als colegues triatletes per dissabte a Tossa)..
Això si no ens va treure ni deu, un bon entrepà de tonyina en un fantastsic bareto de Llagostera, quina gran trobada.
Diumenge.-
Tirada llarga, havia planejat fer 27kms durant la tarda nit, però xerrant amb en Jordi em va convençer de fer la cursa del Poblenou (10kms) i completar la meva tirada, em va semblar una gran idea (ell tenia 2 dorsals amb el que vaig pillar-ne un)... Em llevo a les 7 del matí, per començar abans i portar uns quants kms acumulats abans de fer la cursa, total surtim de casa a les 8 (1h30' abans de començar la cursa) en direcció contraria, i em poso a fer kms a 6'/km, molt tranquilet, les cames em pesen, i no tinc pressa, total arribo a la sortida amb un bon recorregut 1h20' i 13 kms acumulats, al arribar començo a veure la gent que coneixo, Krlos, Krhyz, Albert BP, Sandman, Stone_apo, U_ktan, Xeix, Dani Pomareda, vamos un reguizell de cracks que farien un tiempazo... segur segur... jo m'ho vull pendre tranquil, vull anar entre 5.45 i 6'/km amb la calma, pero sense parar.
Toca la bocina, i comencem, la gent m'avança a sac, jo tranquil, ja porto molts quilometres acumulats, no tinc pressa, ... em poso a 5.55' el primer km.. i veig una correcata (merce008) que crec que puc seguirla i fer un bon temps, em poso darrera seu, esperant que no la molesti estar tan enganxat, el ritme es molt bó i seguim els propers kms a 5.40'.. perfecte... al final de Rambla Prim, em trobo amb forces i poc a poc m'animo per tirar una mica més (ja es el km 4) tiro els seguents 2 kms a 5.30, amb la calma pero anar fent, agafo aigua i em paro a veure, no vull tirar-me la per sobre jajjaja... torno a arrencar i em torno a posar sense problema a 5.40.. bien bien... aixi tiro fins al km 9, on faig una parada de urgencia, ja que noto que el peu (dit petit) s'esta fent una bullofa, intento recolocarme la bamba una mica, i tirar endevant (suposo que aquell km va caure lent).. veig com la gent anima al final, agraeixo algunes cares conegudes... total passo amb 56'30'', bona cursa i bons 23.400 kms totals (en poc més de 2h07')...
Els 3km i mig que em falten amb la butifarra a la ma decideixo no fer-los upss......
Divendres (diada nacional del pais) vam anar amb dos companys (correcats - Juan Valls i Jordi (u_ktan)) a fer el circuit de bici de Tossa de mar, la veritat es que la cosa pintaba d'inici dureta, ja que tothom parla de la dura segona pujada, vam sortir de BCN a les 6.30 del matí , per arribar ben dora a Tossa, vem deixar els cotxes i després de fer una xerrada i uns riures, vam agafar la bici, i cap al camí s'ha fet...
fins al km 6 es força pla, vem estar donant relleus i vaig entrar "al trapo", cap problema, però aiiiii al km 6 començava una pujada de 3kms que era de un pendent mig del 4%, i com vaig patir... deu meu (com em pot costar tant les pujades)... poc a poc pero amunt vaig anar fent, mentre els dos cracks, s'anaven allunyant i donat relleus entre ells..... m'esperen a dalt de tot... un cop a dalt ve una bona baixada on et pots deixar anar, pots ajuntar-te una mica i pillar els 57kms/h (epppppp.... aixo segons el cuenta de la bici), mentre baixo en Jordi em casca una pasada que alucino... ehhhh ke jo anava en aquell moment a 50 i el tio em supera com si anes en moto (jo alucino).. arribem a LLagostera, ens tranquilitzem entre mig del poble per aclarar-nos amb la ruta, quan sortim del poble, veiem la marca del km 20 (de la tri de tossa) i encarem direcció a St Grau, anem pujant suament, on segueixo a ritme d'ells, un pel justet però puc anar fent. ... i como no... arriba el port de 2ona categoria de St Grau, 10 kms amb un apendent mitja del 5% DEUUUU MEUUUUUU.... els últims 3-4 kms es fan durissims, evidnetment no puc seguir el ritme ni de conya... em treuen 1 km com a minim fins arribar al cim, allà faig el que puc pero les cames em cremen i no hi ha ni més plats ni més pinyons jajajja....
Al arribara dalt comença una baixada increible, que un s'ha de pendre amb la calma, 1 perque es perillosa (hi ha sorreta i va entremig de penyasegats) i 2 (i potser més important) perque es increible les vistes...
La baixada son 5 kms fins a juntarse amb la carretera de la costa, en teoria al meu cap ja hi ha la idea que s'han acabat els puja baixa o el pujar... vaig calmat, xerrant amb la gent...
Arribem a la carretera... i es el km 35, penso que en queden 5 més (sense recordar, infeliç de mi, que acaba amb 44 kms minim, van caure 46 en total)... aquest tram es precios de vistes, pero es fa dur, perque segueix sent un puja baixa, i ja vaig molt tocat de cames i de cap....
Al final arribem a la població i aprop del cotxes, total de kms 46.. total de temps.. 2h25'... (Ke dur... sort per als colegues triatletes per dissabte a Tossa)..
Això si no ens va treure ni deu, un bon entrepà de tonyina en un fantastsic bareto de Llagostera, quina gran trobada.
Diumenge.-
Tirada llarga, havia planejat fer 27kms durant la tarda nit, però xerrant amb en Jordi em va convençer de fer la cursa del Poblenou (10kms) i completar la meva tirada, em va semblar una gran idea (ell tenia 2 dorsals amb el que vaig pillar-ne un)... Em llevo a les 7 del matí, per començar abans i portar uns quants kms acumulats abans de fer la cursa, total surtim de casa a les 8 (1h30' abans de començar la cursa) en direcció contraria, i em poso a fer kms a 6'/km, molt tranquilet, les cames em pesen, i no tinc pressa, total arribo a la sortida amb un bon recorregut 1h20' i 13 kms acumulats, al arribar començo a veure la gent que coneixo, Krlos, Krhyz, Albert BP, Sandman, Stone_apo, U_ktan, Xeix, Dani Pomareda, vamos un reguizell de cracks que farien un tiempazo... segur segur... jo m'ho vull pendre tranquil, vull anar entre 5.45 i 6'/km amb la calma, pero sense parar.
Toca la bocina, i comencem, la gent m'avança a sac, jo tranquil, ja porto molts quilometres acumulats, no tinc pressa, ... em poso a 5.55' el primer km.. i veig una correcata (merce008) que crec que puc seguirla i fer un bon temps, em poso darrera seu, esperant que no la molesti estar tan enganxat, el ritme es molt bó i seguim els propers kms a 5.40'.. perfecte... al final de Rambla Prim, em trobo amb forces i poc a poc m'animo per tirar una mica més (ja es el km 4) tiro els seguents 2 kms a 5.30, amb la calma pero anar fent, agafo aigua i em paro a veure, no vull tirar-me la per sobre jajjaja... torno a arrencar i em torno a posar sense problema a 5.40.. bien bien... aixi tiro fins al km 9, on faig una parada de urgencia, ja que noto que el peu (dit petit) s'esta fent una bullofa, intento recolocarme la bamba una mica, i tirar endevant (suposo que aquell km va caure lent).. veig com la gent anima al final, agraeixo algunes cares conegudes... total passo amb 56'30'', bona cursa i bons 23.400 kms totals (en poc més de 2h07')...
Els 3km i mig que em falten amb la butifarra a la ma decideixo no fer-los upss......
dilluns, de setembre 07, 2009
Triatló Olimpic de Banyoles
No se com explicar-ho la veritat, però suposo que el millor es anar pas per pas.....
Era el dia del debut que portava casi 1 més esperant... em llevaba relativament tard, eren voltant de les 9 del matí que m'aixecaba del llit, amb tot preparadet de la nit anterior, aixi no m'havia de preocupar, i despres de fer 4 compres i carregar el cotxe, vam anar amb la marta a Banyoles...
Arribem dora, ja que eren les 13.00 quan arribem allà amb la calma i situem el lloc d'inici de la prova, veig els papis, i em dirigeixo cap a la cafeteria del club natació banyoles per fer un plat de pasta, allà primer problema, només hi havien bocates, i jo KK de vaka que no podia tenir el meu platet... intento endrapar el plat, dic intento perque no m'entrava, només vaig poguer menjar mig bocata i em costava horrors fer-lo baixar avall (no podia)... decideixo que en tinc prou, no he de forçar més....
despres de la xerrera tipica, vaig a buscar el dorsal, on em trobo amb el Dani (ke gran que ets company), i amb companys correcats (Krlos & Ara, Oriol TBD, Galtix, ...) agafo el meu dorsal 4003 i jo cagadet de por... es lo ke hay...
Vaig a buscar la bici i els estris i ja em començo a equipar, allà amb en Dani vam ajudar a un pobre portugues que tenia mil problemes amb les seves rodes. Un cop equipat i amb la bici OK, anem a boxes a deixar-la, ho deixo tot ben col.locadet... buff una cosa menys... tranqui Romero que no passa res.. i anem direcció a la sortida de natació que es a l'altra punta del llac, de cami veig el Colega Victor (amb blog de puta mare), on intento dir-li 4 cosetes però no em surt gaire cosa pels nervis (quina merda aquesta primera vegada coi...) .. arribem a la sortida i jo amb la marteta al voltant i en Dani aprop.. ens equipem amb el casquet blau (els no federats) i s'ens diu que no federats i noies tenim una segona sortida després de 5 min de la sortida dels federats o sigui que em calmo, dono anims als companys que coneixo .... allà coneixo al Putxi de correcats i un animador (a més colega de una amiga) Oliveras, em fot il.lusió saludar a la gent.. surten els federats i veig un munt de gent que va a sac.. bufff quins nervis.. saltem a l'aigua el segon grupet...
Natació.
Donen la botzina de sortida, i au... d'inici m'obro a l'esquerra pensant-me que així no m'endure els cops, i si.. ni un sol cop en tota l'estona, però cada cop estic més obert.. poc a poc vaig aixecant el cap i vaig tancant-me, vinga vinga... m'animo per arribar-hi, un cop enmig del grupet agafo una posició comode, veig a més que la linia de boies les pots seguir facilment i a sobre hi ha com un fil per la part de sota que fara que no faci més metres del compte... aquests metres estic content, em porta el llac, no hi ha cap onada.. i em dona la sensació que el ritme no es gens dolent, vaig adelantant gent i veig que pocs m'avancen ja... a uns 200 metres de la boia groga (on hi ha el gir) veig que comencem a abançar a gent federada, això em motiva moltissim, he conseguit treure 5 min a aquesta gent.. girem la boia, 0 cops.. biennn.... i encarem cap al club de natació, que costa d'arribar-hi.. Total.. 31.28''
Content vaig a fer la primera transició, veig la marta i li envio un petó, després veig els meus papis, porto un ritmet tranquil pero trotant per anar a buscar la bici... em calço, poso casc, ulleres noves (quina meravella), cales i auuuuu bici...
Bicicleta (o com patir com un mamón)
Surto amb la bici, i veig que el principi es força planer, bien... tiró una mica fort i vaig passant a gent, veig un grupet de gent que el passo, cap problema al km 1 trobo un company i li dic de fer un relleu, ell diu que OK, el km 2 el faig jo devant i despres em passa i m'enganxo... aixo va bé romero... km 3 i veig la primera pujada (que no es lo mio).. i veig que em deixa una mica enrera.. penso que no l'enxampare i que es moment de fer un glop de isostar (fresquet... aiii innocent de mi), i tirar la priemra pujada... Glopejo el Isostar i DIOSSS...... estaba bullint.. inmediatament per la repulsa del liquid tan calent, vomito (Merdaaaaaa).... em trobo fluix pero segueixo, no vull pensar-hi, però se que sera un calvari, vaig tirant els primers kms, pero més fluix del que penso, les pujades vaig casi enrera, i les baixades em deixo caure a sac... paso en Hansi i l'animo (però ja vaig fatal) a partir d'aqui es un no parar de gent qeu m'avança i jo desanimat i sense forces... arriba el km 20 i hi ha aigues.. .agafo dues, espero que em recuperi una mica, sembla que si... pero la segona vomitada no me la treu ni deu (potser no em recuperi, no...) em deixo caure del 20 al 23 en baixada ,pero en el 27 ve la pujada última i més forta (pendent de 3 km al 5%)... allà per l'esforç i el que porto a sobre, ja faig la última vomitada, i al km 30 a dalt de tot de la pujada decideixo que ho deixo, amb el que els últims kms els faig al ralentir fins al km 41 que acaba la bici, veig els papis i la marta i els hi dic que ho deixo..
entro caminant, una noia que arriba m'anima, pero li dic que no puc més, em canvio i em poso les bambes per sortir d'allà i acabar-ho,
Running
em trobo altre cop en Hansi, i li dic que no puc més, m'anima... i llavors al sortir hi ha dos nois encantadors que em donen tanta aigua com vull... trago força i em senta bé.. i em dic que coi.. anem a intentar-ho... intento donar la volta (de 5 kms) i veig que els ritmes no son tan dolents. Em sengo debil, pero els crits d'anim de la gent que em creuava i ens coneixiem m'animen molt.. Krlos, Putxi, Hansi, Oriol, Eva, Khrzyg....(i un seguit de gent que m'ajuda amb anims) ,tiro tant com puc, primera volta en 27', agafo la cinta del braç .. estic fet pols pero penso que puc acabar (porto 2h41' i massa estona patint).. encaro la segona volta, pero al km 2 aprox (quan portava 7 del total)... m'entren altre cop moltes arcades.. i veig que la cosa anira a molt pitjor, amb el que decideixo abandonar (si si.. abandono.. sembla impossible.. pero ja no podia més, i tornar a vomitar seria massa)...
Total 2h47' i em falten 3 kms per acabar... (kin putadon)
poso unes fotos fetes pel Krlos, on tampoc anava tan fatal (o aixo aparentava)
Era el dia del debut que portava casi 1 més esperant... em llevaba relativament tard, eren voltant de les 9 del matí que m'aixecaba del llit, amb tot preparadet de la nit anterior, aixi no m'havia de preocupar, i despres de fer 4 compres i carregar el cotxe, vam anar amb la marta a Banyoles...
Arribem dora, ja que eren les 13.00 quan arribem allà amb la calma i situem el lloc d'inici de la prova, veig els papis, i em dirigeixo cap a la cafeteria del club natació banyoles per fer un plat de pasta, allà primer problema, només hi havien bocates, i jo KK de vaka que no podia tenir el meu platet... intento endrapar el plat, dic intento perque no m'entrava, només vaig poguer menjar mig bocata i em costava horrors fer-lo baixar avall (no podia)... decideixo que en tinc prou, no he de forçar més....
despres de la xerrera tipica, vaig a buscar el dorsal, on em trobo amb el Dani (ke gran que ets company), i amb companys correcats (Krlos & Ara, Oriol TBD, Galtix, ...) agafo el meu dorsal 4003 i jo cagadet de por... es lo ke hay...
Vaig a buscar la bici i els estris i ja em començo a equipar, allà amb en Dani vam ajudar a un pobre portugues que tenia mil problemes amb les seves rodes. Un cop equipat i amb la bici OK, anem a boxes a deixar-la, ho deixo tot ben col.locadet... buff una cosa menys... tranqui Romero que no passa res.. i anem direcció a la sortida de natació que es a l'altra punta del llac, de cami veig el Colega Victor (amb blog de puta mare), on intento dir-li 4 cosetes però no em surt gaire cosa pels nervis (quina merda aquesta primera vegada coi...) .. arribem a la sortida i jo amb la marteta al voltant i en Dani aprop.. ens equipem amb el casquet blau (els no federats) i s'ens diu que no federats i noies tenim una segona sortida després de 5 min de la sortida dels federats o sigui que em calmo, dono anims als companys que coneixo .... allà coneixo al Putxi de correcats i un animador (a més colega de una amiga) Oliveras, em fot il.lusió saludar a la gent.. surten els federats i veig un munt de gent que va a sac.. bufff quins nervis.. saltem a l'aigua el segon grupet...
Natació.
Donen la botzina de sortida, i au... d'inici m'obro a l'esquerra pensant-me que així no m'endure els cops, i si.. ni un sol cop en tota l'estona, però cada cop estic més obert.. poc a poc vaig aixecant el cap i vaig tancant-me, vinga vinga... m'animo per arribar-hi, un cop enmig del grupet agafo una posició comode, veig a més que la linia de boies les pots seguir facilment i a sobre hi ha com un fil per la part de sota que fara que no faci més metres del compte... aquests metres estic content, em porta el llac, no hi ha cap onada.. i em dona la sensació que el ritme no es gens dolent, vaig adelantant gent i veig que pocs m'avancen ja... a uns 200 metres de la boia groga (on hi ha el gir) veig que comencem a abançar a gent federada, això em motiva moltissim, he conseguit treure 5 min a aquesta gent.. girem la boia, 0 cops.. biennn.... i encarem cap al club de natació, que costa d'arribar-hi.. Total.. 31.28''
Content vaig a fer la primera transició, veig la marta i li envio un petó, després veig els meus papis, porto un ritmet tranquil pero trotant per anar a buscar la bici... em calço, poso casc, ulleres noves (quina meravella), cales i auuuuu bici...
Bicicleta (o com patir com un mamón)
Surto amb la bici, i veig que el principi es força planer, bien... tiró una mica fort i vaig passant a gent, veig un grupet de gent que el passo, cap problema al km 1 trobo un company i li dic de fer un relleu, ell diu que OK, el km 2 el faig jo devant i despres em passa i m'enganxo... aixo va bé romero... km 3 i veig la primera pujada (que no es lo mio).. i veig que em deixa una mica enrera.. penso que no l'enxampare i que es moment de fer un glop de isostar (fresquet... aiii innocent de mi), i tirar la priemra pujada... Glopejo el Isostar i DIOSSS...... estaba bullint.. inmediatament per la repulsa del liquid tan calent, vomito (Merdaaaaaa).... em trobo fluix pero segueixo, no vull pensar-hi, però se que sera un calvari, vaig tirant els primers kms, pero més fluix del que penso, les pujades vaig casi enrera, i les baixades em deixo caure a sac... paso en Hansi i l'animo (però ja vaig fatal) a partir d'aqui es un no parar de gent qeu m'avança i jo desanimat i sense forces... arriba el km 20 i hi ha aigues.. .agafo dues, espero que em recuperi una mica, sembla que si... pero la segona vomitada no me la treu ni deu (potser no em recuperi, no...) em deixo caure del 20 al 23 en baixada ,pero en el 27 ve la pujada última i més forta (pendent de 3 km al 5%)... allà per l'esforç i el que porto a sobre, ja faig la última vomitada, i al km 30 a dalt de tot de la pujada decideixo que ho deixo, amb el que els últims kms els faig al ralentir fins al km 41 que acaba la bici, veig els papis i la marta i els hi dic que ho deixo..
entro caminant, una noia que arriba m'anima, pero li dic que no puc més, em canvio i em poso les bambes per sortir d'allà i acabar-ho,
Running
em trobo altre cop en Hansi, i li dic que no puc més, m'anima... i llavors al sortir hi ha dos nois encantadors que em donen tanta aigua com vull... trago força i em senta bé.. i em dic que coi.. anem a intentar-ho... intento donar la volta (de 5 kms) i veig que els ritmes no son tan dolents. Em sengo debil, pero els crits d'anim de la gent que em creuava i ens coneixiem m'animen molt.. Krlos, Putxi, Hansi, Oriol, Eva, Khrzyg....(i un seguit de gent que m'ajuda amb anims) ,tiro tant com puc, primera volta en 27', agafo la cinta del braç .. estic fet pols pero penso que puc acabar (porto 2h41' i massa estona patint).. encaro la segona volta, pero al km 2 aprox (quan portava 7 del total)... m'entren altre cop moltes arcades.. i veig que la cosa anira a molt pitjor, amb el que decideixo abandonar (si si.. abandono.. sembla impossible.. pero ja no podia més, i tornar a vomitar seria massa)...
Total 2h47' i em falten 3 kms per acabar... (kin putadon)
poso unes fotos fetes pel Krlos, on tampoc anava tan fatal (o aixo aparentava)
dimarts, de setembre 01, 2009
Triatló i Vacances
Bones a tothom.... i disculpa l'espera
Ara portava unes setmanetes que no he pogut/tingut temps, de possar res de res, el perque? doncs ja us ho podeu imaginar, les vacances, que aquest any m'han portat a les Açores, han fet dificil el poguer escriure unes linies a aquest blog...
Els objectius per acabar l'any 2009, segueixen intactes, respecte el que vaig deixar a finals de Juliol, o sigui debut en el Olimpic, i la marató...
- Triatló Olimpic de Banyoles
- Marató de Bilbaó
Són dos grans reptes, que no ens enganyem, intentare superar com bonament pugui, ja sabeu aquells que em coneixeu, que el que vull sempre es entrenar per acabar el repte, preocupantme del retllotge (temps) el mínim possible, i poguer pensar.... aquest repte també he pogut amb ell....
Doncs si, com ara el repte principal (desde ja fa 4 setmanes) es la marató he estat posant kms i qualitat a les cames, poc a poc han anat caient els kms i els entrenos, i amb aquesta calor realment em costa molt sortir a entrenar, disfrutar dle que faig, i molts cops haig d'afluixar els ritmes i no puc gaudir de la mateixa manera.
Tot i això em vaig endur una alegria molt gran diumenge que vaig quedar amb en Javi, no havia fins aquell moment pogut superar els 17 kms de manera decent, i em vaig plantejar correr al tard, a la carretera de les aigues i superar els 22 kms a 5.45 (ritme de marató).
L'inici va se lent, no us enganyaré, però poc a poc, van anar caient els kms, el fet d ecorrer al tard, i que el sol no hi fos present em feia sentir cada cop millor, les pulsacions les controlava de millor manera (160-170 máxim), els primers 10 kms van caure a 5.45 de mitja, pero després de donar la volta, el ritme es va accelerar, i jo em pensaba que en algun moment petariem.. pero he de reconeixer que les sensacions a 5.10 eren molt bones, no tenia problemes, portava molt bé la respiració, i les cames (tot i el durissim cap de setmana) em responien d'allò més bé....
Total . - casi 20km ja que al final casi no hi veiem i no valia la pena de intentar trobar farruquers enmig de la crta de les aigues, amb un ritme mig de 5.30 (i molts kms a 5.10-5.15) i molt content de tornar a trobar que puc fer tirades llargues sense grans problemes...
Canviant de tema radicalment, degut a que ja ho tinc molt aprop, el gran objectiu d'aqeusta setmana es agafar moral i poguer dir que he acabat un Olimpic (aixi em trobare amb molta moral de cara als reptes de l'any vinent (mig IM).. el repte es diu OLIMPIC DE BANYOLES, amb un natació al llac, on tothom diu que es més senzill que a mar, una bici una mica dura, 
ja que els kms finals del 27 al 30 tenen un 5% de pujada, i un final de correr 10kms en circuit totalment plà....
En moro de ganes, i estic acollonit en el mateix percentatge, serè capaç? podré fer-ho? em moriré de calor?... Tot i que penso que puc conseguir-ho i no mirar gaire el crono (suposo que rondaré les últimes places)...
Però bé, no us atabalo més, i intentare posar algun comentari abans del dia de la prova, segueixo posant kms a les cames en Running i alguns que altres en la bici (ara el tema de natació el tinc una mica abandonat)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
