dilluns, de setembre 07, 2009

Triatló Olimpic de Banyoles

No se com explicar-ho la veritat, però suposo que el millor es anar pas per pas.....
Era el dia del debut que portava casi 1 més esperant... em llevaba relativament tard, eren voltant de les 9 del matí que m'aixecaba del llit, amb tot preparadet de la nit anterior, aixi no m'havia de preocupar, i despres de fer 4 compres i carregar el cotxe, vam anar amb la marta a Banyoles...
Arribem dora, ja que eren les 13.00 quan arribem allà amb la calma i situem el lloc d'inici de la prova, veig els papis, i em dirigeixo cap a la cafeteria del club natació banyoles per fer un plat de pasta, allà primer problema, només hi havien bocates, i jo KK de vaka que no podia tenir el meu platet... intento endrapar el plat, dic intento perque no m'entrava, només vaig poguer menjar mig bocata i em costava horrors fer-lo baixar avall (no podia)... decideixo que en tinc prou, no he de forçar més....

despres de la xerrera tipica, vaig a buscar el dorsal, on em trobo amb el Dani (ke gran que ets company), i amb companys correcats (Krlos & Ara, Oriol TBD, Galtix, ...) agafo el meu dorsal 4003 i jo cagadet de por... es lo ke hay...
Vaig a buscar la bici i els estris i ja em començo a equipar, allà amb en Dani vam ajudar a un pobre portugues que tenia mil problemes amb les seves rodes. Un cop equipat i amb la bici OK, anem a boxes a deixar-la, ho deixo tot ben col.locadet... buff una cosa menys... tranqui Romero que no passa res.. i anem direcció a la sortida de natació que es a l'altra punta del llac, de cami veig el Colega Victor (amb blog de puta mare), on intento dir-li 4 cosetes però no em surt gaire cosa pels nervis (quina merda aquesta primera vegada coi...) .. arribem a la sortida i jo amb la marteta al voltant i en Dani aprop.. ens equipem amb el casquet blau (els no federats) i s'ens diu que no federats i noies tenim una segona sortida després de 5 min de la sortida dels federats o sigui que em calmo, dono anims als companys que coneixo .... allà coneixo al Putxi de correcats i un animador (a més colega de una amiga) Oliveras, em fot il.lusió saludar a la gent.. surten els federats i veig un munt de gent que va a sac.. bufff quins nervis.. saltem a l'aigua el segon grupet...

Natació.
Donen la botzina de sortida, i au... d'inici m'obro a l'esquerra pensant-me que així no m'endure els cops, i si.. ni un sol cop en tota l'estona, però cada cop estic més obert.. poc a poc vaig aixecant el cap i vaig tancant-me, vinga vinga... m'animo per arribar-hi, un cop enmig del grupet agafo una posició comode, veig a més que la linia de boies les pots seguir facilment i a sobre hi ha com un fil per la part de sota que fara que no faci més metres del compte... aquests metres estic content, em porta el llac, no hi ha cap onada.. i em dona la sensació que el ritme no es gens dolent, vaig adelantant gent i veig que pocs m'avancen ja... a uns 200 metres de la boia groga (on hi ha el gir) veig que comencem a abançar a gent federada, això em motiva moltissim, he conseguit treure 5 min a aquesta gent.. girem la boia, 0 cops.. biennn.... i encarem cap al club de natació, que costa d'arribar-hi.. Total.. 31.28''
Content vaig a fer la primera transició, veig la marta i li envio un petó, després veig els meus papis, porto un ritmet tranquil pero trotant per anar a buscar la bici... em calço, poso casc, ulleres noves (quina meravella), cales i auuuuu bici...

Bicicleta (o com patir com un mamón)
Surto amb la bici, i veig que el principi es força planer, bien... tiró una mica fort i vaig passant a gent, veig un grupet de gent que el passo, cap problema al km 1 trobo un company i li dic de fer un relleu, ell diu que OK, el km 2 el faig jo devant i despres em passa i m'enganxo... aixo va bé romero... km 3 i veig la primera pujada (que no es lo mio).. i veig que em deixa una mica enrera.. penso que no l'enxampare i que es moment de fer un glop de isostar (fresquet... aiii innocent de mi), i tirar la priemra pujada... Glopejo el Isostar i DIOSSS...... estaba bullint.. inmediatament per la repulsa del liquid tan calent, vomito (Merdaaaaaa).... em trobo fluix pero segueixo, no vull pensar-hi, però se que sera un calvari, vaig tirant els primers kms, pero més fluix del que penso, les pujades vaig casi enrera, i les baixades em deixo caure a sac... paso en Hansi i l'animo (però ja vaig fatal) a partir d'aqui es un no parar de gent qeu m'avança i jo desanimat i sense forces... arriba el km 20 i hi ha aigues.. .agafo dues, espero que em recuperi una mica, sembla que si... pero la segona vomitada no me la treu ni deu (potser no em recuperi, no...) em deixo caure del 20 al 23 en baixada ,pero en el 27 ve la pujada última i més forta (pendent de 3 km al 5%)... allà per l'esforç i el que porto a sobre, ja faig la última vomitada, i al km 30 a dalt de tot de la pujada decideixo que ho deixo, amb el que els últims kms els faig al ralentir fins al km 41 que acaba la bici, veig els papis i la marta i els hi dic que ho deixo..
entro caminant, una noia que arriba m'anima, pero li dic que no puc més, em canvio i em poso les bambes per sortir d'allà i acabar-ho,

Running
em trobo altre cop en Hansi, i li dic que no puc més, m'anima... i llavors al sortir hi ha dos nois encantadors que em donen tanta aigua com vull... trago força i em senta bé.. i em dic que coi.. anem a intentar-ho... intento donar la volta (de 5 kms) i veig que els ritmes no son tan dolents. Em sengo debil, pero els crits d'anim de la gent que em creuava i ens coneixiem m'animen molt.. Krlos, Putxi, Hansi, Oriol, Eva, Khrzyg....(i un seguit de gent que m'ajuda amb anims) ,tiro tant com puc, primera volta en 27', agafo la cinta del braç .. estic fet pols pero penso que puc acabar (porto 2h41' i massa estona patint).. encaro la segona volta, pero al km 2 aprox (quan portava 7 del total)... m'entren altre cop moltes arcades.. i veig que la cosa anira a molt pitjor, amb el que decideixo abandonar (si si.. abandono.. sembla impossible.. pero ja no podia més, i tornar a vomitar seria massa)...

Total 2h47' i em falten 3 kms per acabar... (kin putadon)

poso unes fotos fetes pel Krlos, on tampoc anava tan fatal (o aixo aparentava)







2 comentaris:

sandmannn ha dit...

Albert, ja t'ho he dit avui a la cursa del Poble Nou, t'has de creure que l'has acabada. Pensa que moralment ja ets "finisher". Ara a preparar la Marató de Bilbao.

A tope!!

Anònim ha dit...

Hvala za intiresnuyu iformatsiyu