Pre - Cursa Muntanya Cerdanyola 2008

Bones a tothom, poso una descripció detallada feta per en Dani Pons a Corredors.cat del que estic a punt de anar a fer..

Sortida de Cerdanyola. Aquest primer tram és per asfalt, son gairebé dos kilometres, primer es dona una petita volta pel poble i de la sortida fins al començament de LA pujada hi han uns 600 metres de una baixada molt maca, guardeu forces que us convindran i molt.

LA pujada:
Comença potser una mica abans del kilometre dos, ja ho veureu, quan deixem l'asfalt per començar a pujar per un camí molt ample que entra dins els parc de Collserola. Aquesta primera pujada ja ens indicarà una mica el to, en total puja 4,4 kilometres, per tant, paciència que encara us queda un bon troç. Hi ha alguna petita zona de fals pla i és la part més assequible de la pujada. Cap el kilometre 3,5 girem a la dreta deixant el camí ample i comença el segon tram de la pujada, per camins estrets a on ja a la primera rampa tenim uns 200 metres de desnivell molt fort. És un tram molt i molt maco, en que hi ha algun descanset, tot per camins molt estrets, fins i tot hem d'anar en fila india sense poder adelantar en algun punt determinat. Quan hem recuperat una mica d'alè de la primera grimpada girem a l'esquerra i per un camí una mica desigual tenim una rampa curta i dura que comença a carregar les cames, passat aquest petit "repetxonet" tenim un regal en forma de 100 metres amb una fortissima olor a eucaliptus en que podrem agafar aire pel que ens vindrà a continuació.
Aproximadament al kilometre 5,5 deixem el caminet estret i tornem a la pista gran, pensarem, ja s'ha acabat el més dur... error!! Ara comença el tercer tram i el més dur de tots. Comencem a pujar en ziga-zagues durant un kilometre o més, sense cap descans i una pujada dura i continuada... i sense cap sombra... Però no patiu, ja estem a dalt de tot.
Arribem al top cap el kilometre 6,5 o 7. Ho veureu clar, abandonem la pista on estavem i girem a mà esquerra, passada una cadena i comença

LA baixada:
Té un primer tram per camins amples i molt, molt ràpida, aquí es pot còrrer de valent. El camí ample a poc a poc es va transformant en un camí més estret i una mica més tècnic. Aquí els patosos com jo patirem una mica Potser el tram més ample té un kilometre i l'estret un altre kilometre, com a molt, potser 1,5 km entre els dos.
El segon tram es per mi el troç més ràpid de la cursa, baixem per un camí molt i molt ample amb una suau baixada on es pot anar a un ritme espectacular. Aquí tenim una petita pujada al bell mig de la baixada, però res, 50 metres. Arribem un punt que girem a ma dreta, gairebé fent un revol de 180 graus, a on ens posem per un camí més estret que ens durà a l'"infern".
Cap el kilometre 9 tornem a un camí més ample en que hi han un parell de pujades sobtades que ens poden deixar les cames tremolant, aquest tram és un pèl trencacames. Ara arribem al km10 o el començament de l'"infern".

L'infern:
Passat el km10,5 comença l'infern, dit així perquè ja no tindrem ni una sombra fins al final i si és un dia que piqui el sol només pensarem en la piscina. El recorregut ara es totalment pla i primer passem per un prat molt bonic i anirem a buscar el riu, el qual el passem per unes pedres, tingueu compte per on trepitjeu, no anéssiu a para al riu. Km12, ara estem paral.lel al riu amb un fals pla, però aquest troç puja, i es farà especialment dur pel que portem a sobre, ja em direu si l'heu notat llarg o no... Un kilometre després km13, abandonem el camí del riu, girem a mà dreta i "només" ens quedaran 600 metres per arribar, però... ara bé la traca final, son en asfalt però en pujada, i una pujada que aquestes altures podem suar la cansalada. Segur que arribem amb les pulsacions a reventar.