JOder con la Montaña, fins ara la única experiencia que havia tingut amb la muntanya era veure-les de lluny o esquiar, però el fet de corre-hi encara no ho havia fet mai. En Juan ja fa un parell de setmanes que m'havia comentat de anar-hi amb ell (ha fet unes quantes curses d'aquest tipus) per provar.
Com vaig comentar els Teixidó em van comentar fer la cursa de l'Alba, i en Juan que l'havia feta un parell de cops (els últims dos anys) es coneix el circuit, o sigui que varem intentar provar de fer els primers Km i despres tornar (la cursa de l'Alba son 24 i en voliem fer uns 15km).
Vam quedar a les 8 del matí per ser ben doreta a Collbató, em va recollir, i ens varem presentar al punt de sortida (de la cursa, just devant del polisportiu) a les 9 del matí. Allà varem fer els estiraments previs + cremes + vaselina, i apa preparats....
Per poguer veure portava la motxila que em va regalar la Marta ara fa un anyet (aprox) que hi cap 1 L d'aigua, de manera que podiem veure de tan en tan, i amb el sol caient de valent valia la pena.
De la sortida fins a l'inici de la primera pujada hi ha uns 3 km de asfalt, les bambes que portava me les havia deixat en Juan, eren unes Salomon (que la veritat es que van de puta mare per muntanya i si començo a plantejar-me seriament el tema, me les comprare aviat), les bambes pesaven força, però eren prou comodes, el terreny era una pujada pronunciada (puja baixa), fins a sortir del poble, un cop fora, encares les coves del Salnitre, deu quina pujada, despres de les dos primeres corbes, el pendent era molt molt pronunciat, i varem frenar el ritme per caminar ràpid (segons em va explicar, la major part de la gent en curses de muntanya, camina troços de pendent pronunciat). Despres de un plà de uns 200 metres, venen unes escales, que pujen fins a dalt les coves, els escales son dures dures, però a part de trencar el ritme les vaig passar correctament.
Un cop dalt les coves, varem agafar el corriol que voreja la muntanya i puja constantment, la major part inicial varem estar corrent (el ritme es lent i has d'estar molt concentrat per veure on posses els peus), tot el camí estava ple d'arbursts que anaves "saludant" amb les cames, de manera que quedaven marques...
L'últim Km (crec que només era un km o potser 2) el varem fer caminant perque el pendent era molt pronunciat i les meves cames cremaven .. deuuuu com cremaven
Després de 1 hora 5 minuts, varem arrivar al 1er cim de la cursa (mapa adjunt) - Pla de Sant Miquel, allà dalt varem aturar-nos per fer 4 fotos i respirar una mica (va ser uns 5 -10 min), les vistes desde dalt paga la pena el patiment de la pujada, son molt espectaculars, varem tornar a veure de la motxila, i un cop minimament recuperats, a tornar a baixar (exactament el mateix camí), la baixada es feia dura, no pel ritme que era maco, si no per la concentració, perque les pedres et feien fàcil una bona torçada de turmell...
L'unica part que vaig demanar de caminar va ser en el puja baixa del corriol que hi havia, estava carregat de cames i portavem força estona, després varem afrontar les escales i altre cop ja estavem a la carretera, 4 km i tornavem cap al cotxe, estaba fet realment pols (i veia en Juan com una rosa.... akest xaval es una màquina), la baixada va ser feta en 42 minuts (total 1 hora i 47 min).
Estiraments finals i tornada cap a casa, la veritat es que l'experiencia va ser increible, va valer molt molt molt la pena i estic convençut que començare a fer curses de muntanya (començant per poc quilometratge - per exemple la de 9 km de Can Caralleu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada